Pau Salvat i Espasa, (Barcelona, 20 de desembre del 1872 – 28 de maig del 1923), va ser un arquitecte, crític d’art i editor català.
Fill de Manuel Salvat i Xivixell i Magdalena Espasa i Anguera, es va titular com a arquitecte el 1894. Va ser arquitecte municipal d’Igualada, on va construir, amb la col·laboració d’Isidre Gili i Moncunill, els edificis de l’Escorxador (1903-1905), el Mercat Cobert , situat a la plaça de l’Ajuntament i anomenat popularment “La Pajarera”, (1905-1910, actualment desaparegut) i Cal Ratés (1908-1909). En aquesta ciutat també va ser autor de l’ampliació del cementiri (1909), així com del projecte del Teatre de l’Ateneu Igualadí (1910).
A Barcelona, va fer la casa Oller (1903), a la Gran Via de les Corts Catalanes, on va adoptar solucions estilístiques que recorden Puig i Cadafalch. També va ser autor de la Clínica Bartrina, a Gràcia; l’edifici de l’Editorial Salvat (1916), al carrer de Mallorca 39, d’estil modernista, premi del concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona del 1917, i la casa Salvat, del carrer de Calàbria, 191-193.
A Lleida va fer el Casino Principal, construït entre el 1913 i el 1920, conjuntament amb Isidre Gili. També va ser autor de la refineria de sucre d’Alagón i del projecte del Parlament de Mèxic.
Va exercir com a crític d’art i va ser president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya.
La seva vida professional també destaca pel fet de succeir el seu pare com a director de l’empresa Editorial Salvat i, entre el 1902 i el 1906, per ocupar la presidència de l’Institut Català de les Arts del Lliure
Va morir el 1923 i el seu funeral es va celebrar a l’església de Sant Josep Oriol i va ser enterrat a “Cementiri nou” (Montjuïc).
– Fonts:
. Viquipèdia: https://es.wikipedia.org/wiki/Pau_Salvat_i_Espasa
. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/6189/pau-salvat-i-espasa
. Ruta europea del modernismo: http://www.artnouveau.eu/es/author.php?author=59
