What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image
Pau Salvat-Bust
Bust amb bronze de Pau Salvat, obra de l'escultor Eusebi Arnau

Pau Salvat i Espasa, (Barcelona, 20 de desembre del 1872 – 28 de maig del 1923), va ser un arquitecte, crític d’art i editor català.

Fill de Manuel Salvat i Xivixell i Magdalena Espasa i Anguera, es va titular com a arquitecte el 1894. Va ser arquitecte municipal d’Igualada, on va construir, amb la col·laboració d’Isidre Gili i Moncunill, els edificis de l’Escorxador (1903-1905), el Mercat Cobert , situat a la plaça de l’Ajuntament i anomenat popularment “La Pajarera”, (1905-1910, actualment desaparegut) i Cal Ratés (1908-1909). En aquesta ciutat també va ser autor de l’ampliació del cementiri (1909), així com del projecte del Teatre de l’Ateneu Igualadí (1910).

A Barcelona, va fer la casa Oller (1903), a la Gran Via de les Corts Catalanes, on va adoptar solucions estilístiques que recorden Puig i Cadafalch. També va ser autor de la Clínica Bartrina, a Gràcia; l’edifici de l’Editorial Salvat (1916), al carrer de Mallorca 39, d’estil modernista, premi del concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona del 1917, i la casa Salvat, del carrer de Calàbria, 191-193.

A Lleida va fer el Casino Principal, construït entre el 1913 i el 1920, conjuntament amb Isidre Gili. També va ser autor de la refineria de sucre d’Alagón i del projecte del Parlament de Mèxic.

Va exercir com a crític d’art i va ser president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya.

La seva vida professional també destaca pel fet de succeir el seu pare com a director de l’empresa Editorial Salvat i, entre el 1902 i el 1906, per ocupar la presidència de l’Institut Català de les Arts del Lliure

Va morir el 1923 i el seu funeral es va celebrar a l’església de Sant Josep Oriol i va ser enterrat a “Cementiri nou” (Montjuïc).

– Fonts:

. Viquipèdia:  https://es.wikipedia.org/wiki/Pau_Salvat_i_Espasa

. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/6189/pau-salvat-i-espasa

. Ruta europea del modernismo: http://www.artnouveau.eu/es/author.php?author=59