Josep Torres i Argullol (Sallent, 6 de juny de 1848 (Montevideo, 1909), va ser un arquitecte català.
Fill de Manuel Torres i Torrents, va estudiar a Sallent i Manresa, després ho va fer a Barcelona i més tard a Madrid, on el 1875 va obtenir el títol d’arquitecte per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Havent tornat a Catalunya va exercir d’arquitecte de Bombers el 1878, i fou alhora arquitecte municipal de Sallent i de Manresa. Va intervenir a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 com a cap de negociat d’obres.
Va ser elegit president de l´Associació d´Arquitectes de Catalunya i vicepresident de l´Ateneu Barcelonès.
Al voltant de 1890 va emigrar a Amèrica, establint-se a Montevideo (Uruguai), on va exercir la professió fins a la seva mort.
Va construir diferents edificis i esglésies d’estil neogòtic o historicista i alguns modernistes.
Va realitzar un estudi sobre la Seu de Manresa titulat Monografia de l’església de Ntra. Sra. de l’Aurora —Seu de Manresa.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Torres_i_Argullol
. El Poder de la Palabra: https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=17211
. Enciclopèdia.cat: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-torres-i-argullol