Antoni Vilanova i March (Barcelona, 30 de novembre de 1846 – Barcelona, 5 de gener de 1912), va ser un escultor català.
Neix al carrer Basea, 17 de Barcelona el 30 de novembre de 1846, fill de Marià Vilanova i Barrera, mestre de ball natural de Barcelona i de Antònia March i Font natural de Reus. Germà de l’escriptor Emili Vilanova i March i nebot de Ramon Vilanova i Barrera.
Va estudiar a l’Escola de Llotja, on fou deixeble de Joan Samsó. Es va especialitzar en imatgeria religiosa. Va rebre diversos encàrrecs per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, com els Escuts del Castell dels Tres Dragons, el restaurant de l’exposició projectat per Lluís Domènech i Montaner; l’estàtua de bronze de “Pere Albert” al Passeig de Lluís Companys, que va ser fosa el 1950 per a la imatge de la Mare de Déu de la Mercè de la basílica homònima; o les seves al·legories de la Indústria, l’Agricultura i el Comerç a l’Arc de Triomf. També va realitzar diversos baixos relleus en el Monument a Colom i el medalló de bronze d’Isabel la Catòlica en el mateix monument.
. Fuente: Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Vilanova_i_March
