Edifici de planta rectangular aixamfranada quecaldria situar-lo als finals del Modernisme i principis del Noucentisme. Té unaalçada de tres pisos per sobre d’un semi-soterrani, excepte en el xamfrà on hitrobem una quarta planta, realçant la importància de la cantonada on es situal’accés principal de l’edifici, coronat per un grup escultòric d’Eusebi Arnau,on quatre figures (la musa Euterpe ensenya a tocar el violí a un nen i la musaPolímnia escolta el cant d’una nena) evoquen la música al voltant d’un escut dela ciutat.
Las façana principal està revestida amb pedrade Montjuïc i emmarcada amb dos torres cilíndriques de teulades còniques.Damunt la porta principal hi trobem els finestrals neogòtics que donen a laplanta noble, que contrasten amb les tres petites finestres de la plantatercera., seguides per onze finestres de l’últim pis situades just sota el granràfec de fusta policromada. Les altres façanes presenten un gran sòcol de pedramés rústica que revesteix l’edifici finsles finestres de la primera planta, on als ampits s’hi poden veure uns mosaicsamb motius musicals i escuts. La resta fins el ràfec és d’obra vista, amb els emmarcamentsde les finestres de pedra de Montjuïc.
Anem a l’interior a través d’un gran vestíbulamb decoració d’arrambadors de pedra, esgrafiats blaus i fanals de ferro forjat.La gran escala de marbre blanc dona accés a la planta baixa, d’on surten elspassadissos que l’envolten i l’escala principal, amb una claraboia de vitralls en forma de cúpula ovalada, quepuja fins a la planta noble on trobem la sala Vermella i un altre sèrie depassadissos, amb arrambadors ceràmicsvidrats de color verd que representenmotius florals i infants fent activitats musicals.
Es de destacar el gran pati central (dit lapeixera), amb el terra de mosaic de tessel·les de Lluís Brú, els arrambadors deceràmica vidrada verda, els murs revestits amb esgrafiats, els fanals de fosa ividre i la sanefa decorativa a base d’esgrafiats que recull els noms delsprincipals músics de la història. El sostre d’aquest pati, consistent en unscassetons de volta catalana sobre perfils metàl·lics, sostenen la granclaraboia de vitralls a base de motius florals i geomètrics.
– Fonts: . Generalitat de Catalunya: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40325
. Ajuntament de Barcelona: https://ajuntament.barcelona.cat/conservatori/ca/ledifici-modernista
. LLibre: Arquitectura Modernista en Cataluña- R. Lacuesta i A. González – Editorial GG
Observaciones
Edificio seleccionado porla Olimpiada Cultural Barcelona’92
