Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947), va ser un arquitecte català situat entre el modernisme i el noucentisme.
Era fill d’un notari barceloní. Va estudiar arquitectura juntament amb el seu germà Josep Maria (amb qui va col·laborar en alguna feina) i es va llicenciar a l’escola d’Arquitectura de Barcelona l’any 1900. Rep la influència de l’escola modernista, especialment de Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, aquest darrer va ser professor seu.
Va començar a treballar a Palau de Plegamans, on la família tenia la masia “Can Falguera”; a l’ajuntament de Sentmenat l’any 1905; a Castellar del Vallès i Tossa de Mar. L’any 1906 va entrar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona com a arquitecte ajudant sota les ordres de Pere Falqués i Urpí i sent nomenat arquitecte municipal l’any 1916 a la mort de Falqués. Amb aquest càrrec construeix els seus edificis més emblemàtics: L’Escola Municipal de Música (1916-1927) i la Casa de la Lactància (1907-1914).
Amb l’arribada del moviment del noucentisme Falguera trasllada la seva activitat a la restauració d’edificis medievals, la més important va ser la remodelació de la Casa de la Ciutat de Barcelona l’any 1929.
Com a historiador d’art destaca la seva col·laboració al llibre Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918), juntament amb Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday i Casals. En solitari va escriure Monografia sobre Sant Pere de Roda (1906), prologada per Puig i Cadafalch, i Els Constructors de les Obres Romàniques a Catalunya.
Durant la guerra civil espanyola va ser capturat i torturat per la F.A.I., un captiveri que va marcar la resta de la carrera i de la vida personal. Encara mantenint el càrrec a l’Ajuntament de Barcelona, després d’aquesta experiència mai més va tornar a projectar una altra obra.
– Font:
. Viquipèdia: http://es.wikipedia.org
