Primer misteri de glòria – Resurrecció de Jesucrist (1903-1916) – Arquitecte: Antoni Gaudí i Cornet – Escultor: Josep Llimona i Bruguera
. El primer misteri de glòria, la Resurrecció de Jesucrist (Marc 16, 1-7), és el més famós del conjunt dels monuments del Rosari Monumental de Montserrat perquè el va projectar inicialment l’arquitecte Antoni Gaudí. La seva construcció, però, és la més accidentada i llarga dels quinze misteris. Tenint en compte el marc natural i d’acord amb la narració bíblica, Gaudí va excavar una gran cova a la roca per instal·lar-hi en el sepulcre algunes de les imatges que formen actualment el conjunt del misteri. Les escultures de l’àngel i de Jesús ressuscitat són obra de Josep Llimona. La de Jesús, daurada, va ser fosa per Esteve Barberí. Les tres Maries foren esculpides per Dionís Renart i Garcia seguint el model de la maqueta de l’escultor Josep Llimona. La reixa que el tanca fou treballada per la casa Ballarín segons un projecte del’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats, el qual va dirigir també l’acabament de les obres del misteri. La placa d’ofrena que hi ha a l’esquerra també és de la casa Ballarín. El conjunt és coronat per l’escut de Catalunya, fet amb la tècnica del “trencadís”, dut a bon terme pel mestre d’obres Jaume Bayo i Font. La construcció d’aquest misteri va córrer a càrrec de la benemèrita Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, com consta a la placa de bronze.. Font: Butlletí del Santuari (núm.49), estudi: El Rosari Monumental del camí de la Santa Cova de Montserrat, per Josep Galobart i Soler.
Segon misteri de glòria – Ascensió del Senyor al cel (1902-1903) – Arquitecte: Bonaventura Bassegoda i Amigó – Escultor: Josep Reynés i Gurguí
. El segon misteri de glòria,Ascensió del Senyor al cel (Lluc 24,50-53), fou projectat per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i l’esculpí l’escultor Josep Reynés i Gurguí. El senyor Pere Guerau Maristany i Oliver, futur comte de Lavern, demanà de fer-se càrrec de l’erecció del misteri. Aquest misteri fou concebut a manera d’un gran retaule d’estil neogòtic modernista amb un gran tauler central. El tauler central està format per dos grans blocs de marbre de Carrara, amb la representació de l’Ascensió del Senyor al cel, esculpida en mig relleu, que decreix, a mesura que ascendeix, a baix relleu. El tauler està elevat i emmarcat per obra en pedra molt treballada on hi han encastats els símbols dels quatre evangelistes, el nom de Maria i les inicials del donador i de la seva esposa que, com la cresteria i l’anagrama de Jesucrist, són de bronze. A la base del monument hi ha una balustrada, amb escales laterals, amb una barana esculpida amb motius vegetals al centre de la qual hi ha l’anagrama de Jesucrist. A la base de la barana hi ha els escuts d’El Masnou, d’on era fill el senyor Maristany, i de Montserrat. El monument es completa, lateralment, amb dos grans i elegants canelobres de ferro forjat i una reixa també de ferro forjat.. Font: Butlletí del Santuari (núm.49), estudi: El Rosari Monumental del camí de la Santa Cova de Montserrat, per Josep Galobart i Soler.
Tercer misteri de glòria – Vinguda de l’Esperit Sant (1904) – Arquitecte: Joan Martorell i Montells – Escultor: Josep Mª Barnadas i Mestres
– Mosaïcista: Mario Maragliano i Navone
. Des del primer moment, I’any 1896, en atribuir la construcció dels misteris del Rosari Monumental de Montserrat es destinà a la clerecia catalana aquest tercer misteri de glòria, La Vinguda de I’Esperit Sant (Ac 2, 1-13). L’obra s’encarregà a l’arquitecte Joan Martorell i la part escultòrica a Josep M.Barnadas. El misteri està format per dues massisses columnes que emmarquen un gran mosaic central que representa la vinguda de l’Esperit Sant, obra de Mario Maragliano. Coronant el misteri hi ha un candeler flamejant de set braços amb la llegenda “Sacrum Septenariunt”. Les dues grosses columnes laterals que l’emmarquen tenen quatre anelles, on hi ha inscrits els noms dels vuit bisbats que formen la província eclesiàstica Tarraconense. La reixa de ferro forjat que tanca el misteri fou costejada pels pares cartoixans de Montalegre.
. Font: Butlletí del Santuari (núm.49), estudi: El Rosari Monumental del camí de la Santa Cova de Montserrat, per Josep Galobart i Soler.
Quart misteri de glòria – Assumpció de la Mare de Déu (1900) – Mestre d’Obres: Joaquim Codina i Matalí – Escultor: Venanci Vallmitjana i Barbany
. Des del primer moment, L’elecció del quart misteri de glòria, L’Assumpció de la Mare de Déu (Ct 2, 10-11, 14), fou assumida per L’Associació de les Filles de Maria de Catalunya. El monument fou encarregat al mestre d’obres Joaquim Codina. El misteri de està representat al fons d’una fornícula en actitud d’elevació de Maria vers Jesús, que està a la part superior en actitud de rebre-la a la glòria. Al peu del retaule hi han dos àngels musics tocant el seus instruments. Les imatges van ser modelades i dirigides per Venanci Vallmitjana, secundat per l’executor Pau Carbonell. Al capitell de la dreta hi ha representades les filles de Maria que anhelen unir-se a la Verge Maria i el de l’esquerra amb el drac, símbol del mal, que en fuig. En els angles inferiors veiem representats, a la dreta uns lliris de bronze que són símbol de la puresa, i els cards de l’esquerra representen els vicis.Tanca el monument una reixa de forja, obra de Ferres i Masriera. . Font: Butlletí del Santuari (núm.49), estudi: El Rosari Monumental del camí de la Santa Cova de Montserrat, per Josep Galobart i Soler.
Nota
Obert cada dia de 10:30 - 15:30 i caps de setmana de 10:30 - 16:30.
