Interior: Per la porta principal s’accedeix a una gran escala que centralitza i ordena l’espai, seguint les línies constructives dels palaus gòtics catalans. Aquesta es troba situada ala part central de l’edifici formant un pati cobert per una claraboia.
La façana interior del pati central està dividida en tres pisos. A la part inferior hitrobem una mostra d’arc rebaixat i l’escala d’accés al primer pis. Aquesta és de dos trams i està feta de pedra amb balustres a la barana d’aquest mateix material.
El primer pis respon a un projecte neoromànic, destaca la galeria de finestres d’arc de migpunt que reposen sobre pilars amb motllures de pedra pintades de color rosat. A l’interior d’aquestes hi ha dues finestres més petites, amb el mateix tipus d’arc, i amb un cercle entre elles situat a la part superior.
A l’últim tram de façana interior s’hi troba una altra galeria de finestres d’arc de mig punt, més petites que les del primer pis, i separades per trams de paret. Aquestes estan dividides per una creu en el seu interior i la motllura de l’arc recolza sobre una petita mènsula
Al sostre del pati central hi ha una claraboia de 3,60 x 3,80 metres que aporta il·luminació natural a aquest espai.
Saló de Plens: Entre el febrer i l’agost de l’any 1915 el pintor Ricard Clausells va treballar en la decoració mural del sostre del Saló de Sessions. Ho va fer amb un estil decorativista i vistós i amb una factura molt acurada. Els mobles de la sala els va dissenyar Eugeni Campllonchi realitzats amb fusta de noguera per Jaume Mercader.
La part central està ornamentada amb escenes que fan al·lusió al treball de la terra – cereals i vinya – i l’elaboració del vi. Envoltant aquesta part central hi ha una faixa o sanefa on s’hi reparteixen simètricament sis plafons amb petits paisatges amb temes diferents: l’electricitat, els caçadors, els pescadors, el molí de vent, el molí d’aigua i el rusc d’abelles. És a dir, com l’home aprofita els recursos de la natura. En definitiva, per a adaptar-se almedi, subsistir i progressar.
A la capçalera s’hi pot veure una escena que representa els tres pilars que havien de sustentar la política del consistori: la religió, la justícia i la cultura.
