Façana: No va ser fins l’any 1912 que Eugeni Campllonch, l’arquitecte municipal en aquells temps, va dissenyar i executar la façana principal. Aquesta va adoptar una imatge renovada amb característiques del’estil que predominava en aquell moment: el modernisme. Val a dir, que Campllonch a l’hora de dissenyar el seu projecte es va basar en els esbossos dels seus dos antecessors, Antoni Vila i Santiago Güell.
La façana s’articula en tres eixos verticals, dos laterals i un central. En ella es distingeix perfectament la planta baixa, amb dues finestres i la porta lateral d’arcde mig punt i la porta principal d’arcre baixat.
Els dos balcons, d’una i dues obertures, amb llindes amb els escuts de Catalunya, Castella i Lleó guarnits amb motius vegetals i florals i baranes fetes de balustres de pedra i fanals de peu de ferro forjat i llums rodons, ressalten la planta primera. A més, entre dues de les obertures, que donen accés als balcons, hi destaca l’escut de la ciutat realitzat sobre la façana i fet d’escultura de pedra. Les tres finestres superiors estan envoltades de sanefes esculpides amb pedra i distingeixen la planta segona de l’edifici. En aquest nivell, cal destacar el rellotge emmarcat per unes garlandes de fruites i flors. La cornisa i la barana del terrat conformen el coronament de l’edifici.
– Font: Documentdel projecte fi de carrer d’Arquitectura Tècnica – La casa de la Vila deVilafranca del Penedès – Alba Creus i Raventós – Octubre 2013
