L’Associació Ateneu de Canet de Mar es va plantejar la necessitat de comptar amb un espai més ampli per a les activitats culturals. Arran d’això, van llogar un antic casalot annex al Teatre Principal, al xamfrà de la riera Sant Domènec amb el carrer Ample i la seva propietària, Marianna Bosch Martí, va encarregar a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner la reforma de l’espai. Aquesta és una de les seves primeres obres.
L’arquitecte, tenint en compte la situació privilegiada de l’edifici, a l’entrada del poble i del carrer Ample, implicava en tot moment una intervenció acurada. Per això, Domènech va plantejar augmentar lleument l’alçada de l’antiga construcció, amb una composició simètrica d’un cos central de frontó clàssic pel costat de la riera Sant Domènec. Això donava un aire més noble a la construcció, accentuant la continuïtat entre les dues façanes, mitjançant un balcó corregut amb una imponent barana que abasta tot l’edifici i construint a la cantonada una torreta circular, que acaba d’unir les dues bandes del carrer amb un punt visual centrat a la part del xamfrà.
La decoració de la façana es basa en els esgrafiats i els treballs de forja. Els esgrafiats de l’edifici van anar a càrrec de la prestigiosa casa de pintura i decoració Saumell i Vilaró de Barcelona, seguint el projecte de Domènech i Montaner. Gran part dels estucats són un homenatge a l’obra verdagueriana L’Atlàntida. A les llindes de les obertures del primer pis, es mostren algunes escenes del Jardí de les Hespèrides, com el robatori del bestiar de Gerió, també representa un atlante i el finalitza amb l’escena de l’Hèrcules matant el drac. També va ser obra de la casa Saumell i Vilaró les al·legories femenines de la nit i el dia (una amb el braç avall i l’altra a dalt), que voregen la rosassa de la riera Sant Domènec, que simbolitzen alhora el pas del temps. A la part baixa de la torreta circular de la cantonada figura l’escut de l’Ateneu de Canet de Mar (custodiat per dos dracs), amb les lletres A i C, fent referència a l’associació, acompanyades d’una estrella de cinc puntes (símbol de la Renaixença).
La forja és molt present en aquesta obra, realitzada pels ferrers Pujadas de Canet de Mar, com la barana de ferro forjat del primer pis, que compta amb un valor afegit, com són una sèrie d’escuts amb símbols heràldics. Sobre la rosassa veiem el timpà de l’edifici, que està rematat amb dos dracs simètrics de planxa retallada que coronen la cresteria. Altres mostres de ferro fetes amb planxa, són les inicials de l’Ateneu de Canet de Mar, sobreposades amb detalls florals a les portes d’entrada de l’edifici, al carrer Ample, o al drac que corona el penell de la torreta del xamfrà.
A Canet encara se’l coneix com l’Ateneu Canetenc, però, de fet, aquesta denominació va desaparèixer el 1893 i es va convertir, dos anys més tard al Foment. Després, el 1907, es va refundar sota el nom de Foment Catalanista i va tenir la seu la Lliga Regionalista i Solidaritat Catalana del districte d’Arenys. La dictadura de Primo de Rivera de 1923 la va clausurar. El 1924, l’edifici va ser seu de l’Ateneu Obrer fins que el 1939, després de la Guerra Civil espanyola, es va convertir en un dels espais de l’obra sindical franquista, Educación i Descanso. Finalment als anys 80, l’Ajuntament va comprar l’edifici per dedicar-lo a equipaments del municipi.
– Fonts:
. El sot de l’Aubó – Una obra pionera del modernisme català – L’Ateneu de Canet de Mar, de Lluís Domènech i Montaner – Carles Sàiz i Xiqués: https://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/243342/326132
. Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/358
. Ajuntament de Canet de Mar – Història local – Ateneu canetenc: https://www.canetdemar.cat/fitxa.php?id=7589
. Fundació Lluís Domènech i Montaner – Obra arquitectónica: https://www.fldm.cat/obra-arquitetonica/
. Fotografia antiga: Arxiu Municipal de Canet de Mar – https://www.canetdemar.cat/ARXIUS/historia/doc_arxiu_bociNUM09.pdf
Observacions:
L’Ajuntament va comprar l'edifici als anys 80, perquè fos equipament cultural. El 1995 es va fer una profunda reforma de l'interior, que va culminar amb la instal·lació de la Biblioteca P. Gual i Pujadas, el 1999.
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 12089-I
Disposició: Acord Ple Ajuntament
Data Disposició: 21/06/2018
Related Posts
None found
