Ca la Mamita, també conegut com Cal Franquesa pel fet que el comerç d’aquesta família va ocupar els baixos de l’edifici durant prop d’un segle.
L’edifici va ser projectat el 1905 i acabat de construir el 1906. El sobrenom de la Mamita correspon a Bonaventura Maria Prats i Miquel, promotora de l’edifici que encarregà la construcció de la casa al prestigiós arquitecte Isidre Gili i Moncunill. Per fer-ho es va vendre la casa del carrer Bruc de Barcelona i va comprar les dues cases que hi havia en aquell indret, per enderrocarles. Sembla ser que la seva intenció, a banda de fer una bona inversió,era la de “deixar la seva empremta” a la ciutat d’Igualada i no pas anar-hi aviure, sembla que quan es referia a la futura casa deia: “vull una joia”.
És una edificació destinada a l’habitatge de lloguer, consta de planta baixa i tres plantes pis, a més d’unes golfes. Als baixos hi ha tres locals destinats al comerç i a cada planta hi hados habitatges. Al quart pis es troba l’habitatge de la porteria, uns trasters, el terrat i la teulada. Construïda amb pedra de Montjuïc, consta de dues façanes (carrer Custiol i carrer del Roser) i una torre circular a la confluència (plaça Pius XII).
La planta baixa disposa de deu obertures, la del portal de veïns i les nou dels comerços, totes elles amb arcs carpanells; al primer pis, és el més característic amb balcons més llargs i més ornamentats; en el segon pis, hi ha uns balcons més petits que sobresurten de la façana, i els balcons i finestres del tercer pis són menys importants ja que no tenen relleu. Aquesta composició esglaonadadóna una perspectiva des de baix, de manera que les tres plantes de balcons espoden veure amb els seus respectius forjats. Al capdamunt de la façana trobem una franja formada per permòdols i per damunt d’ella el coronament en forma de ràfec, on hi ha un seguit de medallons el·líptics de pedra que imiten els merlets d’un castell medieval. Destaca especialment el treball de forja dels balcons i reixes, les llindes voluminoses de les obertures amb florons quadrats i rodons de ceràmica vidrada i motius florals, els medallons esculpits dels merlets i l’esgrafiat de la torre.
A l’interior ens trobem amb un gran vestíbul decorat amb esgrafiats a les parets, pintures i motllures al sostre i al fons un arc trevolat i la escala (modificada per encabir l’ascensor). Aquesta escala don accés als habitatges, a les golfes i al terrat.
– Fonts:
. Treball de recerca de 2n. de batxillerat,realitzat per Caterina Prat Vives, alumna del IES Pere Vives Vich d’Igualadaen el curs 2007-2008. http://www.xtec.cat/~mjorba12/trebrec2/cate/arxius/ca%20la%20mamita.pdf
. Infoanoia.cat: La singular històriade ‘Ca la Mamita’ – http://infoanoia.cat/not/15634/la-singular-historia-de-ca-la-mamita-/
Rutas:
- Rutes a Peu:
. Un passeig per l'Igualada industrial
. Viatge per la pell d'Igualada
. La pell de la ciutat
