El Saló modernista:
Per l’escala del pati Turull s’accedeix a la planta pis, i es penetra al Saló per una decorada sala, emmarcada per un gran arc rebaixat. L’arquitectura del Saló modernista configura un gran i lluminós espai de tres naus separades per columnes i arcs parabòlics. La nau central és més llarga, ampla i alta queles naus laterals, la qual cosa permet que la llum penetri a través d’amplis finestrals oberts a les parets dels costats i que sobresurten dels terrats que cobreixen les naus laterals.
La coberta a dues aigües de la nau central se sosté amb arcs parabòlics, els quals, traçats transversalment a l’eix de la nau i atirantats, per l’absència de contraforts laterals, transmeten les càrregues a les columnes.
La major llargada en planta de la nau central respecte de les laterals, i el recurs a una paret sostinguda per arcs i pilastres, que tanca a mitja alçada l’espai central prop de la testera, en configura la capçalera, espai de proporcions més reduïdes on se situa la presidència. La testera oposada, i sobrela paret d’accés al Saló, hi ha una tribuna des de la qual, i a través d’una gran obertura, hi ha vista directa a la imponent nau central.
. Les columnes de fust de marbre i pedra calcària amb els capitells esculturats amb temes florals i motius simbòlics de l’estalvi i la cultura.
. L’esgrafiat dels arcs, el treball de forja dels tirants de ferro i la decoració en relleu del sostre, que integra tot el conjunt com si fos un solament.
. El paviment de lloses de marbre i mostres de mosaics amb temes florals i motius heràldics i simbòlics de l’estalvi i la cultura, fetes a l’estil romà per la casa Mario Maragliano Navone.
. El conjunt de tres vitralls de la capçalera, pintats al foc amb composicions al·legòriques del comerç, de la indústria i de l’argricultura, i el rosetó de vitralls, obrats per la casa del germans Mauméjean.
. El conjunt de cinc vitralls de la sala d’accés al Saló, pintats al foc amb composicions al·legòriques de Catalunya i la representació de personatges com el rei Jaume I, el bisbe Fèlix Amat de Palou i Pont i l’economista il·lustrat Antoni de Capmany i de Montpalau, obrats per la casa Rigalt, Granell i Cia. segons els dibuixos del pintor Josep Pey i Farriol.
. La composició floral que emmarca l’escut de la ciutat en el conjunt de tres vitralls de la tribuna.
. Les composicions florals dels vitralls de les obertures laterals de la nau central i de la façana principal, amb la magrana com a símbol de fecunditat.
. Els estucs i esgrafiats amb temes florals i representacions al·legòriques de les ciències i les arts.
. Les composicions pictòriques del pintor i gravador Ricard Marlet i Saret, de l’any 1943, que omplen els espais motllurats entre arcs i representen activitats de l’Obra Social.
– Font: http://www.espaiculturasabadell.cat/es
Itinerario Modernista de Sabadell