La història de Can Casas comença cap a mitjans del segle XIX, quan Josep Casas Sagristà, natural de Xàtiva, compra una casa al poble del Bruc, l’anomenada després “casa vella”, on havia instal·lat una posada on solia aturar-se a pernoctar quan viatjava cap a Barcelona. La família va comprar la casa per passar-hi algunes temporades de repòs o per supervisar l’explotació de les seves finques. Els Casas havien anat adquirint, des de principis del segle XIX, terres al Bruc per dedicar-les a la vinya, va ser un fill de Casas Sagristà, Josep Casas i Chocomeli, enginyer industrial especialitzat en l’elaboració de vins, que va decidir construir al Bruc un edifici de dimensions més grans, perquè la família pogués gaudir d’una residència millor per passar temporades llargues. El projecte d’ampliació de la casa vella va ser encarregat a l’arquitecte Cristóbal Cascante i Colom, natural d’Esparreguera. El nou edifici havia d’anar adossat a l’antiga posada i havia de donar cabuda a la vivenda i al celler. Crìstóbal Cascante va començar a treballar en el projecte el 1888. Va concebre Can Casas segons una línia eclèctica, amb elements goticitzants, barrejats amb altres purament decoratius que li acosten al Modernisme.
Cascante planteja un edifici de planta rectangular, utilitzant materials que es repeteixen: maçoneria arrebossada als murs i maó en obertures, pilastres, mènsules, baranes, etc. A més, utilitza la ceràmica vidrada en sobre-dintels, capçaleres, cornises i decoració interior. També va dissenyar les portes, la xemeneia i alguns mobles. Des del punt de vista constructiu, els elements més interessants que va introduir són l’estructura de la coberta de les golfes, un enginyós treball gairebé artesanal i l’estructura de cobriment del celler, amb un peculiar sistema de tirants de les jàsseres.
El 12 de juliol de 1889, quan encara no tenia trenta-nou anys, Cascante va morir. L’edifici de Can Casas encara no estava del tot acabat. La façana posterior, que connecta amb la “casa vella”, va quedar interrompuda i mai no es va acabar.
Josep M. Casas de Müller, un dels fills de Casas Chocomeli, va ser qui més es va dedicar a l’explotació del negoci de les vinyes, per això Can Casas era també coneguda amb el nom de “Cellers Müller”. Va habitar la casa durant més de seixanta anys i la va mantenir en bones condicions. Els canvis que va fer van afectar tan sols la decoració de les façanes: va haver de treure alguns dels aplacats de ceràmica pintada que ornamentaven les cornises superiors, ja que es desprenien fàcilment de les parets i, encara que durant alguns anys es van anar reposant, finalment va decidir eliminar-los. Per això només s’han conservat les ceràmiques que adornen les obertures i el fris de la planta baixa.
– Fonts:
. Diba.cat: https://www.diba.cat/documents/429042/66944702/19_Can+Casas_El+Bruc.pdf/0fc14011-9ddc-45bd-9d0e-14f0f891d3f4
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=4707&consulta=MCUyKzA4MjE5MSU=&codi=4047
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 1618-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 20/06/1990
Publicació: DOGC
Data publicació: 15/10/1990
