La casa Magriñà va ser encarregada pel matrimoni de forners de Vilanova Isidre Magriña i Àngela Sanromà, destinada al primogènit de la parella, Joan Magriñà Sanromà, famós ballarí i coreògraf, que amb prou feines la va utilitzar. La va dissenyar el 1923 l’arquitecte vilanoví Josep Maria Miró i Guibernau, en estil modernista tardà. Aquesta casa també és coneguda com “Can Renard” per estar ocupada durant molts anys pels dentistes Renard (pare i fill).
És un edifici de planta baixa i pis, amb pati del darrere amb sortidor i pou. La complexitat de la construcció es reflecteix exteriorment al coronament de l’edifici, que presenta elements a diferents nivells d’alçada i a l’organització de la façana en un doble pla, format per un cos lateral que segueix la línia del carrer, culminat per una cúpula d’escates i l’altre, més allunyat, on hi ha la porta d’accés. El conjunt mostra un caràcter unitari que ve donat, fonamentalment, pel balcó que recorre els dos cossos, pel fet que totes les obertures, malgrat la diversitat de dimensions, tenen la mateixa forma i per la utilització dels elements decoratius (maó, ferro, ceràmica i esgrafiats).
A la pàgina annexa s’hi detalla l’interior de la casa.
– Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12025
. Diari de Vilanova – Opinió – La casa Magriñà: modernisme tardà de plena actualitat – Isidre Cunill: https://www.hemerotecadigital.info/pdfs/DIV/2011/DIV110930014.pdf
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 7974-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 25/03/1987
Data publicació: 6/11/1987
