L’edifici és una antiga masia del segle XVII, possiblement del 1680. A principis del segle XX el seu propietari era l’advocat i propietari rural Pere Negre i Jover que volia reformar l’antiga masia i convertir-la en una casa senyorial. Li va proposar la idea a Jujol, el qual li va presentar l’avantprojecte en un dibuix en el revers blau d’un sobre, que va retallar seguint la silueta de l’edifici. Pere Negre encarregà a Jujol la reforma i ampliació de la masia i l’obra es realitzà per etapes, adequant-se al pressupost del propietari. La primera fase fou la reforma (1915-1917), seguida per l’ampliació (1917–1921) i la decoració (1920–1926).
La façana principal és l’element més rellevant, i està coronada per línies ondulants, amb un component d’asimetria que no trenca l’harmonia del conjunt. Es varen conservar les obertures originals de la façana, però amb un nou estil, dissenyant la tribuna principal amb la forma d’un sorprenent carruatge. Una orla ressegueix el perfil sinuós de la part superior, amb cinc medallons que formen la inscripció “Ave gratia plena dominus tecum”. La decoració combina esgrafiat, trencadís, fusta, ferro i guix. Les inscripcions dels esgrafiats, com a metàfora d’un mantell i fins i tot la tribuna en forma de carrossa suspesa en l’aire estan al servei i homenatge de la Mare de Déu.
A l’interior hi destaca l’escala d’accés al primer pis, rematada amb una cúpula de planta octagonal, des de la qual es pot veure un plafó al sostre format per triangles, pintat de color blau i blanc i presidit per un àngel. La casa té una petita capella d’estil barroc de planta el·líptica, amb decoració en colors blau, blanc, vermell i daurat, i amb una destacable llàntia de forja. Una altra dependència interessant és el menjador. També es conserva un ocellot de ferro forjat que formava part de la reixa que tancava el jardí.
El 1982, els arquitectes Antoni Navarro, Gabriel Robert i Xavier Güell van redactar un primer projecte de rehabilitació i van començar la consolidació dels forjats i la restauració de la planta baixa. La casa fou rehabilitada completament entre 1984 i 1990, amb el suport de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, amb projecte dirigit per l’arquitecte Francisco Javier Asarta.
– Font:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/453
. http://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Negre
. Diari Ara – Una història d’amistad entre el client i l’arquitecte: https://interactius.ara.cat/cada-casa-un-personatge/pere-negre
- Dibuix cedit per Dibujos-Croquis-Apuntes, de Daniel Castro Alonso: https://dibujos-croquis-apuntes.blogspot.com/
Observacions
Centre Jujol - Can Negre.
Es pot visitar atesos per personal molt amable i entès.
Rutes
Itinerari Modernista a Sant Joan Despí
Proteccions:
Protecció: BCIN
Núm. Registre / Catàleg: 391-MH-EN
Disposició: Acord Govern Generalitat
Data Disposició: 22/07/1997
Data publicació: 18/09/1997
