Les cases de la família Roger, com altres edificades en aquesta zona a finals del segle XIX, estaven destinades al lloguer dels habitatges i en molts casos es reservava el pis principal per als propietaris. Als baixos es construïen grans locals que es destinaven a activitats relacionades amb el món del tèxtil. La totalitat de l’Eixample de Sant Pere es va consolidar i enriquir durant aquest període a causa de la puixança d’aquestes activitats.
La Casa Antoni Roger Vidal, compleix perfectament aquests propòsits i per això Antoni Roger va encarregar al jove Sagnier la construcció d’aquest edifici. Cosa que va fer als anys 1888-1890, en un estil entre eclèctic i modernista. És un edifici entre mitgeres, amb façana simètrica i austera, comptant als baixos amb l’obertura central corresponent al portal de veïns i quatre per a magatzems, dos a cada costat. Els pisos superiors estan dissenyats per mantenir el mateix estatus, ja que no es diferencien gens excepte el quart pis que té un balcó corregut, que abasta totes les obertures, a diferència dels altres pisos que són individuals. Culmina l’edifici una cornisa llisa suportada per mènsules.
El vestíbul és ampli i profund, dissenyat a l’estil dels palaus burgesos de l’edat mitjana. Compte amb una calçada central per al trànsit de carruatges, una garita de fusta amb vidres decorats a l’àcid, que fa les funcions de porteria. A l’esquerra, l’escala d’honor arrenca amb un pilar de marbre blanc i barana de ferro amb motius florals que, enganxada al lateral del celobert, condueix a l’escala de veïns.
– Fonts:
. Ajuntament de Barcelona – Quadrat d’Or: https://www.barcelona.cat/ca/discoverbcn/pics/quadrat-dor_99400387409.html
. Sagnier: http://www.enricsagnier.com/ca/obras-en-barcelona/casa-antoni-roger-vidal/
. Arquitectura Modernista: https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/casa-antoni-roger-vidal-2
