La Casa Antònia Burés és un edifici residencial modernista de principisde segle XX, que consta de planta baixa i quatre plantes pis. La façana estàfeta de pedra i les baranes dels balcons ondulats, de ferro. La barana delbalcó corregut de la primera planta, en canvi, és de pedra com la façana i estàacompanyat de dues tribunes de pedra, una a cada costat. Dues columnes de pedraen forma d’arbre pugen des del carrer suportant les dues tribunes. El coronamentestà format per cincs arcs de mig punt, coincidint amb les obertures delspisos; l’arc del mig mostra una escultura del Sagrat Cor de Jesús.
A l’interior de la casa s’accedeix per un llarg vestíbul, amb dues portesals laterals, que donen als comerços. Una gran porta-vidriera separa el vestíbulde l’escala de marbre i l’ascensor.
– Curiositat:
Sobre aquesta casa hi ha una curiosa controvèrsia, tant de l’autoria comdel tipus d’arbres: La façana ha estat atribuïda durant temps a Enric Pi,constructor de la mateixa època, i la família Burés defensa que el disseny vaser un regal de Gaudí per a Batllevell.
Dels arbres de la façana tradicionalment s’ha dit que eren pins, perl’aparença de l’escorça, un punt de vista reforçat pel cognom del constructor,Enric Pi, que va voler deixar constància de la seva autoria. D’altra banda, lafamília i alguns experts defensen que es tracta de moreres, tant per lamorfologia dels fulls (sic), com per la relació simbòlica d’aquests arbres ambel sector tèxtil familiar, ja que els seus fulls són l’aliment bàsic dels cucsde seda.
Personalment crec que la casa la va dissenyar l’arquitecte Juli Batllevelli Arús, amb la col·laboració o no d’Antoni Gaudí, per això em baso en el plànol signat per ell en elque ja figuren els arbres. En l’amistat i col·laboració de Batllevellamb Gaudí, especialment a la Casa Calvet, queté similituds ambla Casa Antònia Burés (els carreus de pedrapicada, els balcons, els forjats, etc.) i que, curiosament,també té un arbrede pedra a la façana (un xiprer). Una altra raó que em fa dubtar de l’autoria d’EnricPi, és que em resulta sorprenent que un simple contractista imposés laseva voluntat, en incorporar unelement tan impactant, a la propietària (d’unapersonalitat molt forta) i als esmentatsarquitectes.
De l’observació dels arbres realitzada in situ ien fotografies, podem veure que l’escorça, lesbranques i lesfulles aciculades, així com els fruits (pinyes), coincideixen amb el pi. Per contra la morera (blancao negra) té unaescorça rugosa i aspra,branques baixes i fortes, les fulles alternesi ovals i elsfruits són unes drupesde mida petita. Tot aixó està molt allunyat de la representació que ens mostral’escultura. Pel que fa a la referència de la seda, tant la nissaga Burés com la Torrents (espòs), es dedicaven a la fabricació de filats i teixits de cotó, no de seda, tot i que és possible que comerciessin amb ella. El producte estrella de la fàbrica Burés van ser els famosos llençols “El Burrito Blanco”.
– Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Ant%C3%B2nia_Bur%C3%A9s
Observaciones
Antonia Burés tuvo un papel especial en la historia de la gestión del agua de Catalunya por haber sido la primera persona en denunciar "la impurificación de las aguas" del río Cardener en una denuncia contra las Minas de Potasa de Suria S.A., en el año 1926. Posteriormente, más grupos agrícolas e industriales se sumaron a esta denuncia contra la contaminación de los ríos Cardener y Llobregat. En la década de 1930, Aguas de Barcelona también presionó al gobierno para controlar los afluentes de las minas para evitar la contaminación de la principal fuente de agua potable de la ciudad de Barcelona.
. Fuente: https://ca.wikipedia.org/wiki/Nissaga_Bur%C3%A9s
Protecciones
Protección: BCIL
Nº. Registro / Catálogo: 3972-I
Disposición: Acuerdo Pleno Ayuntamiento
Fecha Disposición: 26/05/2000
Publicación: BOP
Fecha publicación: 14/06/2000
