La societat “Sobrinos de Berenguer”, formada pels germans Josep, Casimir iFrancesc Clapers Berenguer, va adquirir el 1905, el solar a la societat Fillsd’Antonio Escubós. Al juliol de 1907 li van encarregar el projecte a l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigóque va comptar amb la col·laboració del seu germà Joaquim, també arquitecte. Concebudacom casa plurifamiliar, destinada com a seu social de l’empresa tèxtil i per a pisos de lloguer, es configura com unaconstrucció entre mitgeres, en una parcel·la rectangular i totalment regularque permet aixecar un edifici de sis pisos: soterrani, planta baixa, principali tres pisos més, tot cobert per un terrat pla transitable.
La façanapresenta el cos central més destacat respecte dels laterals gràcies a doselements, d’una banda per la disposició dels accessos de la planta baixa id’altra, la tribuna de doble alçada localitzada al principal i al primer pis. Pel que fa a la planta baixa, l’accés actual eslocalitza en un lateral de la façana, on una gran portalada amb llinda d’arcdeprimit convex dóna accés al vestíbul rectangular que condueix a l’escala il’ascensor que porten als pisos superiors. Al costat d’aquesta portalada, altram central de la façana, es localitza una porta amb arc apuntat que estroba flanquejada per sengles finestres, també d’arc apuntat, sota de les quals se situen les obertures del nivell desoterrani. A la part central dels pisos, principal i primer, sobresurt una grantribuna, que la part superior serveix de balcó corregut del segon pis i a la baranaes disposa un relleu al·lusiu a la indústria tèxtil on es representa una teixidoraamb un teler, envoltada de menors que traginen les peces de roba. Més amuntentre els dos balcons hi ha ha una abella, símbol del treball ben fet, laperseverança i l’ordre. Els laterals estan ocupats per una filera de finestresi balcons decreixents. Per damunt de la tribuna central destaquen dosbalcons de gran volada i línies sinuoses amb barana de ferro.
Es rematal’edifici amb una gran cornisa en voladís sobre mènsules que es corona a lapart central amb una fornícula on es disposa una figura femenina assegudamanejant un fus.
A l’interior, destaca el vestíbul de la planta baixa, que presenta un sòcolcorregut i les parets decorades amb esgrafiats i estucats al foc o planxats. Lagran riquesa decorativa i d’acabats del vestíbul es completa amb el sostre de guix policromat ricament decorat amb motius vegetals, pintat per la casa Vilaró Valls i la llotgeta de fusta de la porteria realitzada perel moblista Joan Busquets. Així mateix, encara conserva lesllums originals de gas, obra de l’empresa José Clavell.
L’escala de veïns es caracteritza pel treball de la barana amb formessinuoses, decorada amb motius vegetals de ferro fos, la caixa de l’ascensor defusta i els vitralls policromats de la caixa d’escala, obra del taller Espinagosa.Tant les parets, com sostres i voltes de l’escala estan ornamentades ambdecoració pictòrica i esgrafiats, obra del pintor Josep Pey.
L’edifici destacaper la qualitat del treball artesanal i la profusió d’elements decoratius iescultòrics modernistes presents tant a la façana com al seu interior.
– Fonts: Generalitat de Catalunya – Direcció General del PatrimoniCultural: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40371
. https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Berenguer
. Llibre: Guia d’Arquitectura Modernista de Cataluña – R.Lacuesta i A. González – Editorial Gustavo Gili – GG
. Llibre: Joies del Modernisme Català – Espais interiors -Editorial : Enciclopèdia Catalana
. Fulletó d’Espafi, S.A. – Sociedad de gestión inmobiliaria
Protecciones:
Protección: BCIL
Nº. Registro / Catálogo: 4041-I
Disposición: Acuerdo Pleno Ayuntamiento
Fecha Disposición: 26/05/2000
Publicación: BOP
Fecha publicación: 14/06/2000
Observaciones
Los mismos arquitectos construyeron el panteón Clapers i Berenguer (18) para la misma familia, en el cementerio de Montjuïc.
