Es tracta de dos solars, un el doble de gran que l’altre, en què es construeixen, el 1890 aproximadament, dos edificis (el número 11 fent cantonada i el número 12 entre mitgeres) que intenten unificar-se compositivament en una sola façana. Tenen planta baixa més cinc plantes i amb terrat. Construïts en estil eclèctic.
Compositivament l’edifici es presenta molt ordenat encara que asimètric, amb el parament estucat amb falsos carreus encoixinats. La planta baixa presenta dues obertures amb les mateixes dimensions. Els accessos als habitatges es realitzen a través de dos portals, que demostren com en aquest edifici no se segueix la simetria a la disposició, ja que tots dos estan situats lateralment i, concretament el del número 12 a l’extrem dret.
Els balcons són individuals excepte a la finca número 11, que a les plantes primera i segona estan correguts on hauria d’estar l’eix de simetria, així com els frisos amb decoració vegetal de la primera i segona planta que reforcen la imatge de la composició unitària.
L’element més destacat és la notable tribuna modernista, afegida amb posterioritat, i que crea una considerable terrassa a la planta immediatament superior. La tribuna construïda com un mirador de vidre, mitjançant arcs escarsers suportats per columnes amb capitells i decoració floral. És notable la barana de pedra calada de la terrassa superior, amb una corona central amb motius vegetals i les baranes laterals de ferro forjat.
. Fonts:
. Portal d’informació urbanística BCN: https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ca/fitxa/590/–/–/cp/
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1698
Observacions:
Construït en el sector producte de l’enderroc de les restes del Palau Reial, desprès de l’incendi de 1875.
Proteccions:
Béns amb elements d'interès – BEI - (C)
