La construcció d’aquesta casa va serencarregada per l’industrial tèxtil Francesc Burés i Borràs el 1900 per tald’ubicar el seu habitatge i la seu social i magatzems de les Indústries Burés.L’emplaçament escollit va ser la zona dreta de l’Eixample de Barcelona, ons’ubicaren els principals empresaris tèxtils que lideraven els negocis de laburgesia emergent de principis del segle XX.
Aquest fet condiciona la funcionalitat del’edifici que dóna lloc a un tipus de construcció molt habitual al segle XIX aBarcelona: la “casa de renda”. Així a la planta baixa es disposen elsespais de magatzem i oficines, la planta noble queda destinada únicament per aresidència dels propietaris i la resta de plantes dedicades a habitatges de lloguer.
La Casa Burés, construïda entre 1900 i 1905, obra de Francesc Berenguer i Mestres, tot i que el projecte fou signat per l’arquitecte Miquel Pascual i Tintorer, ja que Berenguer, estretcol·laborador d’Antoni Gaudí, mai va obtenir el títol d’arquitecte.
La finca, clar exponent del modernismebarceloní, es caracteritza especialment per les influències neogòtiques igermàniques que predominen als elements estructurals i decoratius. Presenta unaplanta poligonal, on les dependències es desenvolupen al voltant de diversosceloberts, condicionat especialment per la parcel·la en angle, resolta enxamfrà. Amb sis nivells d’alçada (soterrani, planta baixa i quatre pisos), a lafaçana destaquen dos elements per la seva rellevància estructural i visual enel conjunt. D’una banda la torre del frontis del carrer Girona, ambsis pisos i coberta cònica d’escates ceràmiques a la que s’obren unesfinestres en mansarda. Aquest element sobresurt de la línia d’alçat de la restade la façana, de la mateixa manera que el cos que funciona d’eix al xamfrà ique uneix les dues façanes, la del carrer Girona i Ausiàs Marc.Aquest element de perfil corb destaca per una banda, per la tribuna tancada ien voladís de la planta noble i el coronament, molt similar al de la CasaAntoni Roger (d’Enric Sagnier) que està situada a la cantonada de davant. D’aquesta forma s’obté una solució de continuïtat visual.
Pel que fa a la resta de l’alçat, la plantabaixa presenta diverses obertures que es corresponen amb les portes d’entradaals espais comercials que es trobaven en els baixos de la finca,la porta d’accés al vestíbul de l’edifici i diverses finestres corresponents alsoterrani i a l’espai comercial, que es troben protegides per una reixa deferro de línies sinuoses. Aquestes obertures, es configuren com arcs escarsersmolt rebaixats, la decoració dels quals es limita als muntants i la rosca del’arc motllurats i un element ornamental vegetal a les claus de dits arcs.
A continuació d’aquest nivell es desenvolupael pis principal, que s’obre al carrer a través d’un balcó amb voladís corregut i barana de pedra amb traceria vegetal. A aquest,s’obren les finestres amb llinda motllurada i decorada amb motius vegetals iuna mena de volutes, model que es repeteix a la resta de nivells. Elprimer pis (o segon nivell) disposa també d’un balcó corregut que envolta lestres finestres que s’obren a cadascú dels frontis, però en aquest cas ambbarana de ferro. A la resta de nivells, els balcons són individuals, un perfinestra, amb planta rectangular al central i semicircular als laterals, totsamb barana de ferro decorada.
Aquests balcons, juntament amb el tractamentdels paraments, construïts íntegrament en pedra i amb carreus sense polir,contribueixen a donar plasticitat a la façana, la qual es remata amb un granràfec de fusta a sobre del qual es desenvolupa la cornisa.
– Font: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40301
Observaciones
En este edificio se ha realizado una profunda y cuidadosa restaruración por parte del promotor Bonavista Developments.
Protecciones
Protección: BCIL
Nº. Registro / Catálogo: 3969-I
Disposición: Acuerdo Pleno Ayuntamiento
Fecha Disposición: 26/05/2000
Publicación: BOP
Fecha publicación: 14/06/2000
