La casa Garriga Nogués és un edifici eclèctic-modernista de 1899-1901obra d’Enric Sagnier per encàrrec del financer Rupert Garriga-Nogués i Miranda, ubicada al carrer de la Diputació 250 de Barcelona, dins del Quadrat d’or.
Es tracta d’una casa de renda típica de les construccions del’eixample de canvi de segle, és a dir, amb la planta baixa dedicada a locals comercials, el pis principal per al propietari amb accés des d’una escala privada i senyorívola i la resta de pisos per llogar, amb accés des d’una escala de veïns independent.
A la façana, Sagnier adopta elements clàssics i del barroc juntament amb altres d’inspiració modernista. El pis principal compta amb una balconada suportada per quatre figures femenines esculpides per Eusebi Arnau, que representen les quatre edats de la vida. El seu detall i preciosisme sóncolpidors: des dels nens que juguen fins a la jove que besa l’ancià, passant per la noia que desfulla una flor o el naixement d’una nova vida.
La família Garriga Nogués va residir al pis principal fins a 1936, que tenia un accés privat a través d’una majestuosa escalinata de marbre, de línies sinuoses al centre del’edifici, creant un pati interior cobert per una magnífica lluerna d’Antoni Rigalt.
Després de la guerra va ser ocupat pel col·legi religiós Sagrados Corazones de Jesús y de María i, entre 1983 i 2004, va ser la seu d’Enciclopèdia Catalana. Va ser reformat el 1987 per Jordi Bonet i Armengol, iel 2007 per Jordi Garcés i Brusés, per acollir un hotel i ser la nova seu del Museu-Fundació Francisco Gòdia.
La Fundació Gòdia allotja a la planta noble la sevacol·lecció permanent, en un espai de quasi 1.400 m2 restaurat respectant almàxim el seu estat originari. Rodejant el pati central on s’ubica l’escala d’honor, trobem diverses estances de les que destaquen la sala del billar ambun vitrall paisatgístic, obra de l’establiment d’Antoni Rigalt; el saló principal front la porta amb decoració rococó i amb pintures de temes bucòlics pràcticament desaparegudes i, el gran saló-menjador, amb una decoració neoclàssica i uns destacats frisos d’estuc amb decoració floral.
. NOTA: Si t’han agradat aquestes fotografies, gaudiràs molt més visitant el museu personalment.
– Font: http://ca.wikipedia.org/ (modificat)
Protecciones:
Protección: BCIN
Clasificación: Monumento histórico
Nº. Registro / Catálogo: 57-MH
Disposición: Decreto
Fecha Disposición: 15/01/1980
Publicación: BOE
Fecha publicación: 26/02/1980
Observaciones
Actual sede de la Fundación-Museo Francisco Gòdia.
