La Casa Josep Campi, del carrer Mallorca, 545 de Barcelona. Construïda el 1900 per l’arquitecte Jaume Bayó i Font, en estil modernista, és una edificació entre mitgeres, per dedicar-la al lloguer del comerç i dels habitatges.
Consta de planta baixa i tres pisos planta, amb el portal d’entrada a un costat i l’obertura del comerç a l’altre. La façana és simètrica amb obertures i balcons dobles, a la vertical del comerç i senzilles a la del portal. Es corona l’edifici amb uns merlets esglaonats.
Són de destacar: els arcs conopials de les obertures de la planta baixa, amb els seus respectius guardapols; les baranes dels balcons, de pedra al primer pis i de ferro forjat als altres; les llindes de les obertures, esculpides amb motius vegetals; els paraments esgrafiats; el coronament amb els tres arcs ogivals, els merlets i els pinacles.
El vestíbul és estret i llarg i es troba en mal estat, però encara s’aprecien els esgrafiats de les parets i unes sanefes florals ocres i blaves.
Recordatori del tercer aniversari de la mort de la senyora Edelmira Banús i Pons, que va morir el 14 de gener del 2017 a Barcelona, publicat al diari Ara. Era vídua de Josep Campi i Escriu, mort a Reus el 8 de gener de 1981.
Aquest recordatori resulta curiós, doncs, entre unes frases convencionals, està inclòs aquest paràgraf singular en català:
“Mare, els llogaters dels pisos primer i segon de la casa bonica del carrer Mallorca de Barcelona finalment ja han marxat. El del primer el gener de l’any passat i el del segon aquest octubre passat”.
Aquesta família sembla ser originària de Reus, per això la menció de la població a la data del recordatori. La casa bonica a què fa referència, crec que és aquesta: pel nom de l’espòs mort, la coincidència del carrer de Barcelona, el qualificatiu de “casa bonica”, la mort a Barcelona de la Sra. Edelmira Banús de Campi. En fi “se non è vero, è ben trovato”.
