Edifici en xamfrà, obra dels anys 1909-1911. És el més gran dels projectats per Raspall que queden drets. Pertany encara al seu període modernista, encara que en aquesta obra es posa de manifest una contenció i un equilibri que prefiguren el noucentisme naixent.
Consta de planta baixa i cinc pisos. A la planta baixa, el portal centrat i la resta d’obertures destinades al comerç; balcó corregut al primer i últim pis i dobles o senzills a la resta. El parament de la façana mostra un acabat que imita l’encoixinat i s’ornamenta amb relleus de pedra al voltant de les llindes i amb unes grans mènsules al balcó més alt. El coronament, sinuós, es decora també amb uns frisos en relleus emmarcats per unes motllures esglaonades i un gran òcul esculturat amb motius florals.
El vestíbul està separat en dues zones: la de l’entrada i la del celobert i escala. Aquestes zones estan delimitades per un cancell de fusta i vidres policromats. El sostre compta amb sanefes de guix pintat, amb relleu i amb motius florals. Destaca el pilar d’arrencada i les baranes de l’escala de ferro forjat.
– Font:
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3423
