Aquesta casa té tres plantes i està plantejada de manera simètrica, si bé aquesta simetria queda trencada amb la disposició irregular de les finestres i el cos vertical de la dreta més elevat que els altres dos. Les finestres són d’una sola obertura, geminades o trigeminades, i totes disposen d’una petita barana que fa de balconet, cosa que ens permet parlar de finestres balconeres, recurs molt usual en Pujol.
Totes estan emmarcades en la part superior per unes motllures corbades (trencaaigües). La casa és rematada per un coronament marcat per la presència d’unes estilitzades faixes verticals que sostenen un fris on hi ha uns esgrafiats amb motius florals, difícils de veure en estar tota la casa pintada de blanc. El coronament central té una construcció semblant a un matacà medieval.
Des de baix, a la Via Augusta, es disposa d’una bona visió del conjunt de la casa.
En els anys 80 va ser rehabilitat el seu exterior i interior.
