El banquer Jordi Llorens Alrà va encarregar,al final del segle XIX, a l’arquitecte municipal Francesc Lamolla i Morante la construcció d’un edifici rellevant a la cantonada del carrers Major i Cavallers. El 1898 es documenta el primer projecte i les obres es van acabar totalment l’any 1907.
L’ornamentació de les façanes se centra en els motius orgànics de pedra artificial que embelleixen les mènsules de la part inferior dels balcons del primer pis i de les tribunes, com també els capitells plans de les columnes que flanquegen les obertures dels baixos. Els sota balcons dels pisos superiors es van embellir amb rajoles de ceràmica de formes florals i ondulants en blau i blanc. També cal ressaltar el treball de forja dels balcons, com el de sota tribuna del primer pis, amb formes ondulants vegetals i florals característiques del Modernisme. L’edifici s’ha acaba amb un voladís de pedra. Al portal de la cantonada es poden veure, a cada costat, les inicials que podrien referir-se a la família promotora de l’edifici: M J: Magí (pare) i Jordi (fill) i LL R: Pels cognoms familiars Llorens i Riba (muller de Jordi).
A l’interior consta d’un vestíbul de dos cossos,un a l’entrada i l’altre més interior, separats per un cancell de fusta i vidre. El primer ambient compta amb una gran riquesa ornamental. En els murs hi ha un arrambador ceràmic floral i vegetal on predominen els tons blanc, groc,negre i daurat. Tant a la part superior de la paret com als sostres hi ha pintures murals. En primer lloc s’hi pot apreciar una sanefa de motius vegetals seriats en tons grocs i blaus de la qual sorgeix la flor de l’iris. Al capdamunt del mur, a banda i banda, i enmig d’un emmarcament de formes ondulants, sobresurten dues composicions al·legòriques figuratives que representen la caça i la pesca. El sostre està pintat amb formes florals i vegetals de contorns suaus i línies entrellaçades i guixeria floral, característiques del Modernisme. El segon vestíbul també està pintat amb sanefes florals a les parets i al sostre composicions florals i formes sinuoses. També destaca, davant de l’escala, una columna de ferro fos amb capitell compost floral i la barana de ferro amb motius florals.
L’edifici va caure en un estat ruïnós, fins que el 1998 el va comprar una empresa de construcció per restaurar-lo i reconvertir-lo en un edifici d’habitatges, amb Ramon Ribó com a promotor i amb RECOP com a empresa encarregada de la rehabilitació.
. Fonts: Llibre: Joies del Modernisme Català-Espaisinteriors – Núria Gil
. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=14344
. https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Mag%C3%AD_Lloren%C3%A7
. Fotografia del dibuix de la placa de l’Ajuntament de Lleida- Turisme de Lleida.
Proteccions
. BCIL: Bien Cultural de Interés Local
. Núm. Registre / Catàleg: 8468-I
. Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
. Data Disposició: 23/12/1998
. Publicació: DOGC
. Data: 23/05/2001
