Pere Salisachs,industrial barceloní, suposadament va encarregar el projecte a l’arquitecte Salvador Viñals i Sabaté, encara que l’execució sembla ser que la va realitzar el seu germanastre, també arquitecte, Melcior Viñals i Muñoz.
Edifici d’habitatges entre mitgeres, de planta baixa i quatre plantes pis, acabat en terrat. Està edificat en una parcel·la llarga i estreta. La façana és simètrica, amb tres eixos que contenen les obertures i la seva composició es centra en una tribuna de pedra situada al pis principal. Els balcons d’aquesta planta tenen una barana de pedra, mentre que la resta tenen baranes de ferro molt ornamentades amb motius vegetals. El pla de façana és de pedra amb un tractament llis a la planta baixa i formant encoixinats a la resta. La tradicional composició en tres franges queda coronada en aquest cas pel potent ràfec que té la cara inferior revestida amb rajoles ceràmiques. A la planta baixa la porta d’entrada està col·locada tocant la mitgera. És d’arc de mig punt i el guardapols s’enllaça amb el dels altres dos arcs de la planta baixa. Aquest guardapols és d’inspiració rococó i té esculpides la cara d’un home i una dona, que la tradició popular atribueix al retrat idealitzat del matrimoni Salisachs i està coronat amb lesinicials P i S, corresponents al nom i cognom del propietari. Les altres dues obertures estan coronades amb un bust femení representant a la medusa mitològica i amb un centre vegetal, respectivament.
La porta d’entrada es de fusta treballada y reixa a la part superior. A l’interior trobem un interessant vestíbul resolt mitjançant una successió de trams voltats i molt decorats amb relleus de guix, pintures murals i esgrafiats. El paviment és de mosaic romà dividit en tres trams, obra de Lluís Brú i al sostre observem una pintura al·legòrica a les arts plàstiques: Arquitectura, Pintura i Escultura, firmada per García de la Casa Saumell i Vilaró. L’escala té uns arrambadors estucats al foc, esgrafiats verds amb motius vegetals i els replans disposen d’una magnífica barana de ferro forjat amb motius florals i vegetals amb tiges en forma “cop de fuet”. A l’escala li donen llum uns grans finestrals de vidres de colors vius emplomats, amb motius floralsi vegetals, que donen la sensació de treure el cap a un jardí eternament florit. El celobert també col·labora en la il·luminacióde l’escala i està decorat amb esgrafiats de color verd, en joc amb l’escala.
– Fonts:
. Texte: Ajuntament de Barcelona – Patrimoni Arquitectònic
. Plànol: ArquitecturaModernista de Cataluña de R.Lacuesta i A. González – Editorial GG
