El promotor Romà Soler i Benaprés va encarregar la construcció de l’edifici a l’arquitecte Gabriel Borrell i Cardona, que el va dissenyar amb una façana simètrica, amb un gran portal als baixos, que abraça el semi-soterrani i l’entresòl; al principal destaca la tribuna centrada amb terrassa al pis superior; els pisos compten amb unes obertures centrals a la vertical de la tribuna i dues obertures a cada costat, amb balcons dobles o individuals alternativament, excepte al penúltim pis que són tots dobles.
L’últim pis es deu a una remunta realitzada el 1934, respectant l’estil de la façana i refent el coronament com l’anterior, incloent el monograma de Jesucrist, com si fos una església, motivat per la gran religiositat de Romà Soler, que va ser un membre molt actiu de nombroses organitzacions catòliques.
La decoració és curiosa, dins un auster modernisme, on es poden veure impostes, mènsules i gàrgoles amb dracs i éssers monstruosos o mitològics. Destaca a més de la gran porta de fusta i reixes de ferro forjat, les sanefes amb motius vegetals, la barana de pedra calada de la terrassa de la tribuna i les reixes i ampits de les obertures, de ferro forjat amb sinuositats “coup de fouet”
. Font:
. Del Modernismo: https://delmodernismo.wordpress.com/2014/11/14/historia-de-una-casa-casa-roma-soler-mallorca-286-y-casa-juan-furnells-gran-via-492/
