La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l’arquitecteJoan Rubió i Bellver, situat al barri Sant Gervasi – La Bonanova de Barcelona.
Prèviament la casa era una masia on s’havia establert una comunitat de frares dominics, d’on li ve elseu nom popular del Frare Blanc. El 1903 va ésser adquirida per l’indià Teodor Roviralta, que va encarregar a Rubió i Bellver convertir-la en una torre residencial.
Es tracta d’un edifici de planta irregular, en què es defineixen dos cossos diferenciats, un de planta rectangular encarat alsud i un altre de forma trapezoïdal, col·locat a continuació de la façana principal, i dirigit a l’est.
Les estances es desenvolupen en quatre nivells. Començant per la planta baixa, a nivell de carrer, on ens trobem el que eren les cotxeres, els trasters, els cellers i els rebosts. A la planta noble es situaven les cuines, la sala principal, el fumador, el jardí i la capella. La planta segona estava destinada a les habitacions de la família i finalment a la planta tercera hi havia les habitacions del servei, els rentadors i la terrassa coberta.
La restauració va durar deu anys, fins al 1913. Hom va conservar l’estructura original de la masia peròen va canviar totalment l’exterior: les finestres i portes, així com la façana, van rebre un aspecte molt del gust modernista, i se li va afegir una tribuna, una galeria, les golfes i una capella. El contrast entre el blanc deles parets i el maó i la ceràmica de les obertures li dóna un aire molt harmoniós i personal. Una gran escala dóna accés a l’interior on trobem vitralls, mosaics, ceràmica, arrambadors, sostres i bigues, tot això ricament decorat.
Després d’aquesta transformació va guanyar el primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment és la seu d’un restaurant, la qual cosa permet visitar-nel’interior, on predomina la decoració en consonància amb els elements modernistes que també s’observen a l’exterior.
– Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Roviralta
Llegenda del rellotge de sol:
“QUANTUMHAEC UMBRA PROCREDITUR / tantum tua vita minuitur”: Com més avança aquesta ombra / tant més s'escurça la teva vida.
Gràcies a la disposició de la direcció i a l'amabilitat del personal de l'Asador de Aranda, ha estat possible fotografiar i publicar l'interior de l'edifici.