Dolors Xiró i Ferrer, vídua de Frederic Vallet i Piquer, va encarregar el 1908, a l’arquitecte Antoni de Ferrer i Corriol construir un edifici d’habitatges en un solar de la seva propietat a la Dreta de l’Eixample barceloní.
El projecte el va signar l’arquitecte Ferrer el 4 de maig del 1908, però la finalització de la casa la va dur a terme Josep M. Barenys i Gambús, per decés del primer, finalitzant les obres el 1909. Dos anys més tard, el 1911, Dolors Xiró va demanar a l’arquitecte Barenys una reforma al coronament, perquè resultés molt més decoratiu. El 1913, Clementina Codina i Carbó, vídua de Rusca i nova propietària de l’edifici, per això el nom de la casa, va encarregar la modificació de les obertures.
És un edifici entre mitgeres, de soterrani i sis pisos. La planta baixa de la façana té finestres amb arc, a diferència de la resta que les tenen rectes. La tribuna de pedra del principal queda situada sobre la porta dentrada ledifici, sent el coronament de la tribuna la barana de pedra del balcó del pis superior. La façana es va decorar amb motius florals, sobretot a les baranes dels balcons de pedra o de ferro. També inclou escultures en pedra: un cap femení a la llinda de la porta d’entrada, un bust de dona d’estil modernista amb flors als cabells i envoltat de decoració vegetal, a l’arc de la finestra central del soterrani entresòl i al coronament , un cap masculí en relleu cobert per un ocell amb les ales esteses. Als extrems de la part superior de l’edifici hi ha dos balcons semicoberts de pedra recolzats sobre grans mènsules.
La porta d’accés a l’edifici és de fusta amb reixa de ferro forjat. Al vestíbul d’entrada, els esgrafiats emblanquinats de les parets contrasten amb la policromia de les guixeries florals repartides per totes les superfícies en forma de motllures i relleus pintats
Hi ha dues pintures que decoren l’entrada de l’edifici: una de tema al·legòric, amb una figura femenina al centre de la composició, i situada al primer tram del sostre del vestíbul i la segona, que representa un paisatge, al segon tram del vestíbul.
A banda de la decoració mural, els motius decoratius propis del Modernisme també es troben als elements de l’escala: les talles de les portes de fusta amb motius vegetals, les peces de llautó que combinen un espiell i un timbre de porta amb trèvols estilitzats, els tiradors amb formes arrodonides, i també les portes vidrieres amb línies Art Nouveau. Com era habitual a l’època, a la planta principal hi havia un habitatge per replà, mentre que a la resta de pisos es feien dos habitatges
– Fonts:
. Joies del Modernisme Català – Espais interiors – Casa Rusca: Isabel Fabregat – Editorial : Enciclopèdia Catalana
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3275
