Els germans Enric i Victorià de la Riva, van encarregar a l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia la construcció d’una casa a la parcel·la de la seva propietat a la confluència dels carrers Ali Bei i Girona. El projecte el va iniciar el 1897 i la construcció es va finalitzar el 1899, amb una durada aproximada de quinze mesos i amb un cost total de 350.000 ptes. del seu temps.
El xamfrà és el que condiciona el portal daccés a linterior de ledifici, la distribució dels espais en planta i el tipus de façana. Presenta una estructura en alçat que consta de planta baixa, principal i tres plantes pis, tot cobert per un terrat pla que va patir una remunta d’un pis als anys 70.
Les tres façanes es presenten visualment dividides en tres trams clarament diferenciats. Un primer tram presenta la planta baixa, el tram central està format per les quatre plantes pis, i finalment el coronament, amb una potent cornisa. La façana presenta parament carreu de pedra a la planta baixa, mentre la resta està estucat imitant carreus.
La façana central, corresponent al xamfrà, s’estructura en tres eixos verticals d’obertures de ritme regular, formant una composició axial al voltant de l’accés principal. La planta baixa té tres grans portals d’arc de mig punt. El portal central, emmarcat per dos parells de pilastres, dóna accés al vestíbul, mentre que els dos laterals corresponen al comerç.
Al tram central destaca el balcó de la planta principal, amb una barana de pedra esculpida amb motius vegetals i animals. Aquesta està complementada per la tribuna del vèrtex amb el carrer de Girona, amb els grans finestrals rematats per arcs de mig punt, separats per quatre parelles de pilastres. A l’altre vèrtex de la cantonada amb Ali Bei, destaca la solució arrodonida que en arribar a la coberta es transforma en una torre, profusament ornamentada, coronada per una cúpula coberta d’escates i envoltada de corona metàl·lica. La resta d’obertures presenten balcons individuals, amb muntants i llindes de pedra amb motiu floral, tancats per elaborades baranes de ferro forjat. El terrat presenta menys decoracions i un balcó corregut.
– Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=41294
. Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona: https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ca/fitxa/1356/–/–/cp/
. Sagnier: http://www.enricsagnier.com/ca/la-obra/edificio-de-viviendas-ali-bei-1-girona-barcelona/
. Arquitectura y Construcción (Barcelona). – núm. 71 – 8/2/1900: http://hemerotecadigital.bne.es/index.vm?lang=ca
Proteccions:
Edifici inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Observaciones:
En los años 70 el edificio está ocupado por el Banco de Barcelona y es cuando se realiza la remonta de la última planta.
Actualmente es sede de los Juzgados de lo Social.
