Edificis de planta baixa, entresòl i quatre plantes pis, en dues parcel·les molt estretes, formant una unitat compositiva on la mitgera comuna exerceix d’eix de simetria.
Edificis amb una sorprenent capacitat decorativa, en els quals potser Raspall assaja solucions que després aplicaria en alguns dels teatres que s’han perdut i, fins i tot, a la plaça de braus d'”El Sport” dels anys 1913-14, com són la barreja de materials en façana, pedra a la planta baixa, planta entresòl i segona de maó vist, plantes principal, tercera i quarta esgrafiades, amb uns localitzats elements decoratius amb algunes cornises de ceràmica, però no sempre col·locada a la línia de forjat; o les diferents solucions dels balcons, sobretot els de la planta principal, segona i tercera que recorden més les llotges de teatre amb els suports de pedra a diferents alçades i el massissat realitzat de maó estucat, amb les parts baixes revestides de ceràmica amb formes geomètriques i amb unes baranes quasi esquemàtiques amb barrots metàl·lics llisos i retorçats amb unes lleugeres concessions a la decoració.
És interessant destacar també l’acurada solució de la pedra de la planta baixa amb uns emmarcats amb tocs vegetals i el singular coronament de l’edifici, on es barregen ceràmica, maó vist, esgrafiat i elements metàl·lics.
– Font: Cercador Patrimoni Arquitèctonic-Ajuntament de Barcelona
