Panteons, sepulcres i tombes:
-
- – Sepulcre Familia Martí
- – Sepulcre a Giraudier
- – Sepulcre Familia Regás
- – Sepulcre Familia Oriol
- – Sepulcre Familia V
- – Panteó Familia Benguerel
- – Panteó Estéban Fábrega
- – Tomba Valentín Iglesas Riera
- – Tomba Familia Servat
- – Panteó Familia Martí Rius
- – Panteó Familia Cortinas
- – Panteó Lorenzo Escriu
- – Panteó Familia J. Fusté Saladrigas
- – Panteó Familia Santaló
– Fuente: La fuente de consulta utilizada, si no se menciona otra, es: Libro: Classicisme i Modernisme en el Cementiride Sant Andreu de Raquel Lacuesta, Margarita Galcerán, Jordi Pujol i MargaridaNadal – Publicació Santpedor: F12 Serveis Editorials, 2009
6– Panteó Família Benguerel (1911 aprox.) – Arquitecte: Joaquim Vilaseca i Rivera
Departament 1 – Grup posterior – Número 6
Aquest panteó és una joia del modernisme i les seves arts aplicades, arquitectura, escultura, forja i vitralls. És de planta quadrada, amb les quatre façanes simètriques i aspecte robust emfatitzat pel gran sòcol de pedra calcària, els paraments llisos de pedra de Montjuïc, els contraforts en angle, la part superior amb arcs adovellats rebaixats, que emmarquen rosasses trilobulats amb vitralls de colors i la coberta llisa d’aspecte massís. La cantonada esquerra de la façana principal està formada per una fornícula, en forma de capelleta, amb una escultura femenina amb el calze.
La façana principal conté la porta de planxa de ferro amb sanefes i el nom de la família amb tipografia modernista, en els laterals dues finestres amb reixes de ferro i per sobre d’elles dos pinacles truncats amb peveters de bronze, la llinda està decorada amb columnes i arquets trilobulats i el coronament conté una sèrie de cercles amb vidres de colors.
7– Panteó Esteban Fàbrega (1907-1911) – Arquitecte: Juli Maria Fossas i Martínez – Mestres d’Obres: Ramón Ribera Rodríguez – José Carrera
Departament 1 – Grup posterior – Número 4
Panteó en forma de capella, d’estil modernista inspirat en el neoromànic. És de planta quadrada, construït amb pedra de Montjuïc, excepte els graons de l’entrada que són de marbre blanc.
A les cantonades compta amb unes pilastres que fan de contrafort i al centre el portal amb arc de mig punt amb les dovelles decorades amb roses i la porta de ferro forjat amb un treball molt artístic, destacant els quadre dracs fantàstics alats i el monograma de Jesucrist i la creu a la part superior central. El frontó és triangular amb el nom del propietari a la base, sanefa floral amb sinuositats en els dos costats superiors i al centre el crismó. Per sobre d’ell un petit pinacle amb el monograma de Maria i en el vèrtex una creu apuntada.
A l’entrada al costat esquerre veiem un magnífic conjunt escultòric modernista, d’escultor desconegut, de marbre blanc format per una figura femenina, que porta en braços un nen nu i al seu costat una nena semi-nua, i està assenyalant la porta com convidant-nos a entrar Al costat dret hi ha un gran peveter de ferro forjat.
L’interior està tractat també amb gust i delicadesa. El terra és de marbre blanc, així com l’altar que té una columna central que sosté la taula. L’altar està presidit per una imatge policromada de la Mare de Déu de les Angoixes. Les parets compten amb sanefes i garlandes florals esgrafiades i unes làpides on figuren els noms dels inhumats, una per als de sexe masculí i una altra per al femení.
8 – Tomba Valentín Iglesias Riera (1911-1912) – Arquitecte: Josep Masdeu i Puigdemasa – Escultor i marbrista: Josep Planas i Fàbregas. Departament 1 – Grup posterior – Número 3
Tomba edificada sobre una parcel·la quadrada mitjançant un podi notablement elevat, al que s’accedeix per tres graons. Sobre el podi descansa una làpida amb el nom del propietari, una sanefa amb fulles d’heura i dues anelles de bronze, tot això d’estil modernista. A la capçalera de la làpida s’alça un monticle, simulant la muntanya Calvari, i damunt d’ell una creu amb els braços en forma de troncs d’arbre, per on s’enfila en espiral una tija de roser amb les seves roses, també d’estil modernista. Tots els elements de la tomba estan construïts amb marbre blanc.
9 – Tomba Família Servat (1911) – Arquitecte: Claudi Duran i Ventosa – Constructor: Francesc Vilagut i Ester. Departament 1 – Grup posterior – Número 2
La tomba envoltada per un mur de pedra rústica tancat en tot el seu perímetre excepte en el frontal, on es mostra la làpida, d’estil modernista, construïda en forma de llibre clàssic, de vidre gruixut verdós, amb la coberta reforçada per artístiques ferramentes i el nom de la família gravat a l’àcid en el vidre.
A la dreta disposa d’una barra metàl·lica per facilitar l’obertura. A la capçalera s’alça un petit monticle a manera de Calvari i una creu llatina, tot això construït també amb pedra rústica. El propietari Ignasi Servat i Fitor va morir als dos anys de la construcció de la tomba (1913) i és de suposar que està inhumat en ella.
Observaciones
A mitjan segle XIX, quan una persona moria havia una dita popular que deia: "s'ha anat a Can Borràs", per la masia en els terrenys de la qual es va construir el cementiri.
En aquest cementiri hi ha les tombes del poeta i dramaturg andreuenc Ignasi Iglesias, la de Marta Giraudier, una noia morta per la bomba de l'atemptat anarquista al teatre del Liceu, i que és la preferida d'un gat del cementiri, la de la núvia del cementiri i la de Francesc Pla, conegut com el santet de Sant Andreu.
