What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image

El cementiri de Sant Andreu fou inaugurat el 1839 i pertanyia a Sant Andreu del Palomar,  quan era una vila independent i formava partdel Pla de Barcelona . Sembla que fou la primera població del Pla que vadisposar de cementiri desprès de la construcció del de Poblenou.

El 1899 l’Ajuntament de Barcelona aprova la primera ampliació d’aquest cementiri, vaser una actuació d’urgència amb la construcció de 500 nínxols. El 1913 es vaconstruir la capella i el 1919 es va fer l’última ampliació que va donar com aresultat el recinte actual.

Al porxod’entrada al cementiri observem una estàtua de Sant Andreu, obra d’AntonioRamón González de 1957, realitzada en alabastre.

En elsdepartaments 1 i 2 es troben les tombes modernistes, acompanyades d’altresneoclàssiques, eclèctiques, etc.

A la part antigaes troba el recinte hebreu; les tombes sota terra i la vegetació segueixen latradició jueva.

A prop deldepartament tercer s´alça un monòlit amb una campana a la part superior. Diu latradició que aquest monòlit commemora l’accident que van patir uns soldats iuns bombers al xocar els seus respectius camions en un accident de trànsit.

– Font: Cementirisde Barcelona – http://www.cbsa.cat/cementiri-sant-andreu/  

 

https://lh3.googleusercontent.com/-MQsUuiOG9VI/V4KLKX0UcwI/AAAAAAAA5y0/kynoXrCGqyY4eNQvYSOAlQWqzkmxJRmowCCo/s1600/Cementiri%2BS.Andreu-Exterior7.jpg?gl=ES

Panteons, sepulcres i tombes:

  1. – Sepulcre Familia Martí
  2. – Sepulcre a Giraudier
  3. – Sepulcre Familia Regás
  4. – Sepulcre Familia Oriol
  5. – Sepulcre Familia V
  6. – Panteó Familia Benguerel
  7. – Panteó Estéban Fábrega
  8. – Tomba Valentín Iglesas Riera
  9. – Tomba Familia Servat
  10. – Panteó Familia Martí Rius
  11. – Panteó Familia Cortinas
  12. – Panteó Lorenzo Escriu
  13. – Panteón Familia J. Fusté Saladrigas
  14. – Panteó Familia Santaló

 


Font: La font de consulta utilitzada, si no s’esmenta un altre, és: Llibre: Classicisme i Modernisme en el Cementiride Sant Andreu de Raquel Lacuesta, Margarita Galcerán, Jordi Pujol i MargaridaNadal – Publicació Santpedor: F12 Serveis Editorials, 2009

 

1 – Sepulcre Família Martí (1895 aprox.) – Arquitecte: Leandre Albareda i Petit (firmat)  

  – Escultors: Germans Ventura Bieto
           Departament 1 – Grup anterior – Número 4

Conjunt funerari amb un grup escultòric d’un modernisme incipient. Està format per un podi de lloses quadrades de marbre blanc vorejades per altres de marbre gris, totes elles disposades en forma romboïdal. Al centre hi ha una plataforma aixecada, amb dos esglaons i dos peveters a les cantonades, sobre la qual hi ha el grup escultòric compost per una figura femenina coberta amb un mantell, amb una postura de recolliment i les mans entrellaçades subjectant un mocador que sembla custodiar un sarcòfag cobert per un sudari amb sanefa amb formes geomètriques i vegetals (fulles i el fruit del cascall) i damunt un ram de roses. Al peu de l’estàtua, tirat a terra, hi ha un coixí brodat esperant que la noia s’agenolli. Completa el conjunt una làpida inclinada centrada en el costat més ample, amb una gran creu llatina i la inscripció Família Martí. Tot el conjunt es de marbre blanc de tipus Carrara.

Segons la llegenda, en aquest sepulcre hi ha les restes d’una núvia de Sant Andreu que va morir al peu de l’altar. Popularment és conegut com el de la núvia del cementiri.

 

2 Sepulcre Família Giraudier (1902) – Mestre d’Obres: Luis de Miguel Roca (firmat)  – Escultors: Germans Ventura Bieto (firmat)

Departament 1 – Grup anterior – Número 3
Sepulcre molt auster, compost simplement per una plataforma de marbre blanc i una làpida del mateix material amb una creu llatina i el nom de la família. El més notable és la barana de ferro forjat, d’estil modernista, que s’estén per tot el perímetre i que té els angles truncats i en cada un d’ells sorgeix una bola de ferro de filigrana calada que pren la forma del fruit del cascall en al·legoria al somni etern. La resta de la barana és de formes sinuoses acabades en fulles d’heura.
En aquest sepulcre es troben dipositades les despulles de Marta Giraudier, una noia morta per una de les bombes llançades en l’atemptat anarquista del teatre del Liceu el 7 de novembre de 1893.
Q Observaciones

A mitjan segle XIX, quan una persona moria havia una dita popular que deia: "s'ha anat a Can Borràs", per la masia en els terrenys de la qual es va construir el cementiri.

En aquest cementiri hi ha les tombes del poeta i dramaturg andreuenc Ignasi Iglesias, la de Marta Giraudier, una noia morta per la bomba de l'atemptat anarquista al teatre del Liceu, i que és la preferida d'un gat del cementiri, la de la núvia del cementiri i la de Francesc Pla, conegut com el santet de Sant Andreu.

image