El cementiri de Sant Andreu fou inaugurat el 1839 i pertanyia a Sant Andreu del Palomar, quan era una vila independent i formava partdel Pla de Barcelona . Sembla que fou la primera població del Pla que vadisposar de cementiri desprès de la construcció del de Poblenou.
El 1899 l’Ajuntament de Barcelona aprova la primera ampliació d’aquest cementiri, vaser una actuació d’urgència amb la construcció de 500 nínxols. El 1913 es vaconstruir la capella i el 1919 es va fer l’última ampliació que va donar com aresultat el recinte actual.
Al porxod’entrada al cementiri observem una estàtua de Sant Andreu, obra d’AntonioRamón González de 1957, realitzada en alabastre.
En elsdepartaments 1 i 2 es troben les tombes modernistes, acompanyades d’altresneoclàssiques, eclèctiques, etc.
A la part antigaes troba el recinte hebreu; les tombes sota terra i la vegetació segueixen latradició jueva.
A prop deldepartament tercer s´alça un monòlit amb una campana a la part superior. Diu latradició que aquest monòlit commemora l’accident que van patir uns soldats iuns bombers al xocar els seus respectius camions en un accident de trànsit.
– Font: Cementirisde Barcelona – http://www.cbsa.cat/cementiri-sant-andreu/
Panteons, sepulcres i tombes:
- – Sepulcre Familia Martí
- – Sepulcre a Giraudier
- – Sepulcre Familia Regás
- – Sepulcre Familia Oriol
- – Sepulcre Familia V
- – Panteó Familia Benguerel
- – Panteó Estéban Fábrega
- – Tomba Valentín Iglesas Riera
- – Tomba Familia Servat
- – Panteó Familia Martí Rius
- – Panteó Familia Cortinas
- – Panteó Lorenzo Escriu
- – Panteón Familia J. Fusté Saladrigas
- – Panteó Familia Santaló
– Font: La font de consulta utilitzada, si no s’esmenta un altre, és: Llibre: Classicisme i Modernisme en el Cementiride Sant Andreu de Raquel Lacuesta, Margarita Galcerán, Jordi Pujol i MargaridaNadal – Publicació Santpedor: F12 Serveis Editorials, 2009
1 – Sepulcre Família Martí (1895 aprox.) – Arquitecte: Leandre Albareda i Petit (firmat)
– Escultors: Germans Ventura BietoConjunt funerari amb un grup escultòric d’un modernisme incipient. Està format per un podi de lloses quadrades de marbre blanc vorejades per altres de marbre gris, totes elles disposades en forma romboïdal. Al centre hi ha una plataforma aixecada, amb dos esglaons i dos peveters a les cantonades, sobre la qual hi ha el grup escultòric compost per una figura femenina coberta amb un mantell, amb una postura de recolliment i les mans entrellaçades subjectant un mocador que sembla custodiar un sarcòfag cobert per un sudari amb sanefa amb formes geomètriques i vegetals (fulles i el fruit del cascall) i damunt un ram de roses. Al peu de l’estàtua, tirat a terra, hi ha un coixí brodat esperant que la noia s’agenolli. Completa el conjunt una làpida inclinada centrada en el costat més ample, amb una gran creu llatina i la inscripció Família Martí. Tot el conjunt es de marbre blanc de tipus Carrara.
2 – Sepulcre Família Giraudier (1902) – Mestre d’Obres: Luis de Miguel Roca (firmat) – Escultors: Germans Ventura Bieto (firmat)
Departament 1 – Grup anterior – Número 3
Observaciones
A mitjan segle XIX, quan una persona moria havia una dita popular que deia: "s'ha anat a Can Borràs", per la masia en els terrenys de la qual es va construir el cementiri.
En aquest cementiri hi ha les tombes del poeta i dramaturg andreuenc Ignasi Iglesias, la de Marta Giraudier, una noia morta per la bomba de l'atemptat anarquista al teatre del Liceu, i que és la preferida d'un gat del cementiri, la de la núvia del cementiri i la de Francesc Pla, conegut com el santet de Sant Andreu.
Related Posts
