Panteons, sepulcres i tombes
- – Sepulcre Familia Martí
- – Sepulcre a Giraudier
- – Sepulcre Familia Regás
- – Sepulcre Familia Oriol
- – Sepulcre Familia V
- – Panteó Familia Benguerel
- – Panteó Estéban Fábrega
- – Tomba Valentín Iglesas Riera
- – Tomba Familia Servat
- – Panteó Familia Martí Rius
- – Panteó Familia Cortinas
- – Panteó Lorenzo Escriu
- – Panteó Familia J. Fusté Saladrigas
- – Panteó Familia Santaló
– Font: La font de consulta utilitzada, si no s’esmenta un altre, és: Llibre: Classicisme i Modernisme en el Cementiride Sant Andreu de Raquel Lacuesta, Margarita Galcerán, Jordi Pujol i MargaridaNadal – Publicació Santpedor: F12 Serveis Editorials, 2009
10 – Panteó Família Martí Rius (1911) –Arquitecte:Jaume Bayó i Font– Escultor:Josep Campeny i Santamaria
Departament 2 – Capella Sepulcral – Número 1
Panteó erigit sobre una parcel·la rectangular contigua a una filera de nínxols. És d’estil modernista amb clares influències gaudinianes, d’altra banda lògiques, ja que l’arquitecte Jaume Bayó va ser col·laborador d’Antoni Gaudí. Té forma de capella construïda amb pedra de Montjuïc, finament treballada. La façana està formada per esveltes columnes que emmarquen la porta, juntament amb un arc lobulat trevolat de línies sinuoses i amb un coronament de perfil també sinuós, que es repeteix en les altres tres cares de la capella.
Del centre emergeix un pinacle coronat per una creu de quatre braços. La porta pròpiament dita està composta per les agulles de les màquines de filar selfactines, que formen una xarxa i en el centre figuren dues plaques amb el nom del propietari. Aquesta simbologia ens fa pressuposar que Martí Rius va ser un industrial tèxtil.
A l’interior, en el frontal, veiem un altar de marbre blanc amb Jesucrist a la creu, les parets són d’esgrafiat blau i verd amb motius florals. A la paret lateral esquerra i a certa alçada està suspès un petit sarcòfag també de marbre blanc amb decoracions curvilínies i suportat per mènsules de ferro forjat.
11 – Panteó Família Cortinas (entre 1913 i 1916) – Autor: Desconegut. Departament 2 – Capella Sepulcral – Número 24
Panteó construït sobre una parcel·la rectangular, al lateral d’una filera de nínxols. És d’estil modernista inspirat en el moviment secessió de Viena. Té forma de capella, construïda amb pedra de Montjuïc, destacant les quatre pilastres, dues d’elles en els laterals de la porta i les altres dues en els extrems de la façana, que van guanyant volum a mesura que ascendeixen. El portal té un notable llinda amb uns cercles concèntrics que contenen les lletres gregues Alfa i Omega. La porta de ferro forjat amb panells de vidres de colors, igual que la tarja d’arc mixtilini còncau. El frontó rectangular conté el nom de la família propietària i el coronament està compost pels sortints de les pilastres i un arc central amb sanefes amb motius vegetals.
L’interior està cobert per una volta de canó reforçada per arcs faixons que es recolzen en unes mènsules decorades amb motius vegetals. L’altar presenta una gran creu patent i una columna de fust de granit vermell que sustenta la taula. Tot està realitzat en marbre blanc.
12 – Panteó Lorenzo Escriu (1922-1923) – Escultors i marbristes: Enric Serra – Joan Figueras. Departament 2 – Capella Sepulcral – Número 20
A la memoria de Lorenzo Escriu i la porta de ferro amb figures geomètriques i una gran creu central. Per sobre d’aquest arc neix un altre de ogival peraltat amb un crismó estilitzat en el seu interior i en els laterals una branca amb les fulles i els fruits del cascall (al·legoria al somni etern) i una sèrie d’esferes. El coronament es culmina amb un floró.
Observaciones
A mitjan segle XIX, quan una persona moria havia una dita popular que deia: "s'ha anat a Can Borràs", per la masia en els terrenys de la qual es va construir el cementiri.
En aquest cementiri hi ha les tombes del poeta i dramaturg andreuenc Ignasi Iglesias, la de Marta Giraudier, una noia morta per la bomba de l'atemptat anarquista al teatre del Liceu, i que és la preferida d'un gat del cementiri, la de la núvia del cementiri i la de Francesc Pla, conegut com el santet de Sant Andreu.
