Panteons, sepulcres i tombes:
- – Sepulcre Familia Martí
- – Sepulcre a Giraudier
- – Sepulcre Familia Regás
- – Sepulcre Familia Oriol
- – Sepulcre Familia V
- – Panteó Familia Benguerel
- – Panteó Estéban Fábrega
- – Tomba Valentín Iglesas Riera
- – Tomba Familia Servat
- – Panteó Familia Martí Rius
- – Panteó Familia Cortinas
- – Panteó Lorenzo Escriu
- – Panteó Familia J. Fusté Saladrigas
- – Panteó Familia Santaló
– Font: La font de consulta utilitzada, si no s’esmenta un altre, és: Llibre: Classicisme i Modernisme en el Cementiride Sant Andreu de Raquel Lacuesta, Margarita Galcerán, Jordi Pujol i MargaridaNadal – Publicació Santpedor: F12 Serveis Editorials, 2009
3 -Sepulcre Família Regàs (1919) – Escultors: Germans Ventura Bieto (firmat)
Departament 1 – Grup lateral dreta – Número 4
Darrere de la làpida hi ha quatre peveters amb la flama eterna i en un pla superior veiem el sarcòfag en forma de banyera i sobre ell un mantell com deixat caure descuidadament i damunt un ram de flors semprevives lligat amb un gran llaç.
Departament 1 – Grup lateral dreta – Número 2 – Constructors: Germans Toda i Feixe (Firmat)
El sepulcre dissenyat amb una gran simplicitat, està compost per un monticle de grans pedres sense desbastar, que simula el mont del Calvari, del qual surt una nau de volta d’arc apuntat
peraltat, construïda amb carreus polits de pedra de Montjuïc. El frontal està cobert per un llosa encaixada en el perfil de l’arc i té esculpit en relleu un motiu floral i vegetal representant
uns lliris que s’adapten a la forma de la llosa. La plataforma està envoltada amb un reixat molt lleuger de ferro amb formes ondulades que és suportat per una sèrie de testos.
Del monticle emergeix una espectacular creu de ferro forjat arrelada en les pedres, composta per tiges de gira-sol que en arribar als braços de la creu es bifurquen i en els seus extrems floreixen uns gira-sols. El tronc està envoltat per plantes enfiladisses i en la conjunció dels braços podem veure la llegenda “DEU”.
En els laterals de la nau figuren les inscripcions en llatí: “Ego sum resurrectionem et vitam” i “Beati mortui qui in Domino moriuntur”, que signifiquen: Jo sóc la resurrecció i la vida i Feliços els morts que moren en el Senyor, respectivament. No obstant això, no apareix en l’actualitat, cap inscripció referent a la família propietària.
5– Sepulcre Família Vintró (1902) – Arquitecte: Simó Cordomí i Carrera (Firmat)
Departament 1 – Grup lateral dreta – Número 3
Sepulcre d’estil modernista amb clares reminiscències egípcies, construït sobre una parcel·la quadrada enrajolada, amb una nau en forma de cova amb la part superior simulant un sarcòfag.
L’entrada de la “cova”, amb una figura egípcia abocada damunt l’arc carpanell, abraçant-ho en actitud protectora, amb la base de l’arc formant volutes amb les lletres gregues Alfa i Omega al seu interior.
L’entrada està protegida per una reixa de ferro forjat amb motius florals i darrere d’ella una làpida amb relleus d’un crismó i motius vegetals i florals. A la part posterior de la nau s’alça una creu potençada amb el fust similar a les de terme i en la seva base figura el nom de la família. Un dels costats del sepulcre està format per un banc on podem llegir la inscripció: “La mort tot s’ho emporta. Sols Crhisto dóna llum”.
Observaciones
A mitjan segle XIX, quan una persona moria havia una dita popular que deia: "s'ha anat a Can Borràs", per la masia en els terrenys de la qual es va construir el cementiri.
En aquest cementiri hi ha les tombes del poeta i dramaturg andreuenc Ignasi Iglesias, la de Marta Giraudier, una noia morta per la bomba de l'atemptat anarquista al teatre del Liceu, i que és la preferida d'un gat del cementiri, la de la núvia del cementiri i la de Francesc Pla, conegut com el santet de Sant Andreu.
Related Posts
