Conjunt de graninte rès ubicat a la finca on hi havia hagut l’antic convent dels caputxins. Va ser projectat per Miquel Garriga i Roca a mitjan segle XIX. A la banda de marés on hi ha l’espai més interessant, amb la capella, l’atri porticat i panteons senyorials de diferents estils, neoclàssics, neogòtics o modernistes, alguns d’ells de gran qualitat artística. Destaquen especialment els panteons modernistes de Francesca Lavilla, Marfà-Mesquera i el de Jaume Carrau.
Història: Desde 1817, la Junta d’Obra de Santa Maria fe i a enterraments a la part més alta de les terres del convent, l’actual esplanada superior, espai que havia comprat l’any 1820 a la comunitat caputxina.
La resta de la finca dels caputxins, que incloïa les ruïnes del convent incendiat, abandonada pels frares el 1835, va ésser expropiada per l’estat i subhastada l’any 1844 com a “Bé Nacional”. El 10 de maig d’aquest any fou adquirida en la subhasta per la Junta d’Obra de Santa Maria que tenia la intenció de construir-hi el nou cementiri de la ciutat. I tot seguit la Junta d’Obra pren la decisió d’encarregar a l’arquitecte Miquel Garriga i Roca el projecte d’un nou cementiri que ocupa la totalitat de l’antiga finca dels caputxins.
A principis de l’estiu de 1849 la Junta de l’Obra de Santa Maria comunica a l’Ajuntament la intenció de procedir a la benedicció del cementiri invitant-lo que hi participi.
– Fonts:
. Llibre Cementiri dels Caputxins – Texte: Manuel Cusachs i Corredor –Fotografies: Ramon Manent i Rodon – Pròleg : Manel Salicrú i Puig
. http://mataro.mobi
.Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat
. Document IV Premi Rescatd’Investigació Cinematogràfica (Arxiu de la Filmoteca de Catalunya)
. http://www.cementirismetropolitans.cat/mataro/cultural/cementiri-dels-caputxins-cementiris-municipals-mataro/
El cementerio abre de 09:00 a 17:30 los meses de invierno y de 09:00 a 18:00 los de verano.