Una de les iniciatives de Josep Laribal i Lastortras, advocat, polític i director del diari “El Diluvio”, va ser la construcció d’un edifici al carrer Avinyó que havia de reunir sota un mateix sostre l’administració, la redacció i els tallers del rotatiu, convertint-se en la seu del diari “El Diluvio”, però la seva mort va interrompre els plans. De fet, el 1906, les hereves de Josep Laribal, les germanes Teresa i Francisca Font i Guinart, van seguir amb la construcció de l’edifici, que a 1910 es va convertir en la nova central de les Companyia Peninsular de Telèfons, després de les reformes i l’ampliació, especialment el pis superior, segons projecte de l’arquitecte Lluís Sagnier.
En aquesta ocasió, Falqués Urpí va dissenyar un edifici en estil eclèctic-modernista, compost per grans blocs de pedra i robustes columnes, les proporcions de les quals li van guanyar la qualificació d’excèntrica. Ocupa el xamfrà que forma la confluència dels carrers Avinyó i Baixada de Sant Miquel, per on s’estenen les façanes laterals.
Té una planta baixa d’enormes portalades, tres pisos d’immensos finestrals, que empetiteixen a mesura que guanyen altura, i un quart pis de maó, el color vermell del qual destaca per sobre del gris petri de la resta de l’immoble. Destaca el xamfrà, amb les ciclòpies columnes, la tribuna amb un arc de mig punt i el coronament amb el conjunt de columnes que sustenten la cornisa.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Companyia_Peninsular_de_Tel%C3%A8fons
. Qui era Josep Laribal? – Gil Toll: http://www.casadelapremsa.com/2018/06/qui-era-josep-laribal.html
. La Antigua Telefónica – Xavier Theros – El Pais, 21/05/2008: https://elpais.com/diario/2008/05/21/catalunya/1211332068_850215.html
. Un arquitecto que no firmaba sus proyectos. Pere Falqués y sus firmones – Joan Molet i Petit: https://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/download/11679/14512/20771
Observaciones:
