Un dels edificis més significatius del barri, degran monumentalitat, i que ocupa la meitat d’una illa. Té tres façanes: laprincipal i més estreta, que dóna al carrer Sant Carles, és on hi havia l’accésprincipal a l’edifici. Té planta baixa i tres plantes pis que estanperfectament destinades a les necessitats de la cooperativa: tenia ala planta baixa la botiga de queviures amb bodega i magatzem, a la primera planta el cafè-menjador ila biblioteca, a la segona planta el teatre-sala d’actes, i en la tercera planta elmagatzem i els locals per a l’administració, sala de juntes i secretaria.
Si bé els interiors nogaudeixen d’especial rellevància, el treball a les tres façanes assoleix un resultat degran perfecció tècnica en la utilització de l’obra vista. La planta baixa, té un senzill revestiment d’estuc i un sòcol queressegueix tot el perímetre -transformat avui en paredat irregular però tambéestucat en origen-.
A la façana principal, la planta primera obre tres obertures de llinda plana i esglaonadesals costats unides mitjançant una sanefa escultòrica de motius florals; a laplanta superior una sèrie d’obertures englobades sota un gran arc de mig puntmonumentalitza la construcció potenciada per la inclusió del relleu del balcó.Els elements de ferro colat confereixen una gran lleugeresa a aquesta façana.Les façanes laterals s’organitzen a partir d’un mateix mòdul d’obertures que esrepeteix i queden unides a la planta baixa per un balcó corregut -en origenbarana calada de terracota i avui de reixa de ferro-.
En el cas de la plantasuperior, les obertures segueixen un disseny similar a l’obertura de la façanaprincipal, tot i que de menor dimensió. Un gran ràfec sustentat sobre nombrosesmènsules esglaonades de maó vist coronen l’edifici tot amagant el cos superiorendarrerit. Completen l’ornamentació de la façana dos medallons flanquejant lafaçana principal on es poden llegir les dates de fundació de la cooperativa,1879, i d’inauguració del nou edifici, 1918.
En l’últim terç del segle XIX amb les baralles ideològiques entrerepublicans radicals i catalanistes que van tenir una vivacitat especial i l’estratificació social tan rígida, les classes obreres només tenien el cooperativisme per recuperar l’espai de creació cultural i la defensa econòmica que la industrialització els havia pres.
Proclamaven, des d’una òptica autodidacta,l’autogestió en tots els àmbits, incloent-hi l’econòmic. Per això va néixer laCooperativa Obrera La Fraternitat, que fou una de les primeres i més gransexperiències d’aquest tipus a Catalunya. El seu origen és degut principalment ala persona de Josep Torrellas, que, després de llegir uns fulletons estrangers,va quedar enlluernat per les idees cooperatives.
Va reunir a la seva barberia,situada al carrer dels Pescadors, una colla de clients i companys liberals i esvan decidir a crear una cooperativa en aquell mateix local. A partir d’aquellmoment va passar de ser un experiment social a tenir un fort impacte al barrija que moltes famílies s’hi van involucrar.
Les activitats de La Fraternitat, apart de les de consum col·lectiu (en els seus establiments de queviures, en elforn, en el cafè), també tenien un caràcter cultural i educatiu (en el teatre,la biblioteca i l’escola), però a més la cooperativa complia altres funcions decaràcter assistencial per als socis, ja que s’hi preveien jubilacions isubsidis per malaltia.
. Font del texte: Universitat de Barcelona – http://www.ub.edu/sl/borsa/itineraris/itinerari10.htm . Font de les fotografies antigues: Memòria Cooperativa de la Barceloneta – http://memoriacooperativa.esy.es/lloc/cooperativa-obrera-la-fraternitat/
A l’edifici s’ha realitzat una rehabilitació integral a càrrec de l’equip d’arquitectes Josep Maria Rovira, Orlando González i Antoni Soler.
– Font: Patrimoni Arquitectònic – Ajuntament de Barcelona – http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=12&id.districte=01
Observaciones
Des de 2001 es la seu de la biblioteca pública del barri La Barceloneta - La Fraternitat.
