What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image
Francesc Guardia-Foto1
Francesc Guardia-Firma
Firma

Francesc Guardia i Vial (Barcelona, 1880 – 27 de gener de 1940), fou un arquitecte modernista català.

Va contreure matrimoni amb Dolors Domènech i Roura. Llicenciat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 5 de gener de 1905. Alumne i gendre de l’arquitecte Lluís Doménech i Montaner, amb qui va col·laborar a les obres del Palau de la Música Catalana de Barcelona (1905-1908) i a la reforma i ampliació de la pròpia casa Domènech a Canet de Mar (1918-1920), els seus primers projectes manifesten la influència del seu mestre, tant a la concepció dels espais arquitectònics com a la riquesa ornamental dels exteriors i interiors. Com altres arquitectes modernistes, també va fer projectes de mobiliari.

Amb l’arquitecte Enric Catà i  Catà va guanyar el concurs per construir el teatre Principal de Terrassa, amb una exuberant decoració modernista a la façana, eliminada a la reforma del 1916, realitzada per Josep Maria Coll i Bacardí.

Amb Alexandre Soler i March guanyen el concurs per a la construcció del Mercat Central de València, que es va executar entre 1914 i 1928, sent un dels més grans d’Europa, en què tots dos arquitectes mostren la seva tendència a assimilar l’estètica secessionista vienesa.

Va realitzar l’ampliació de la Casa Thomas (1912), de Lluís Domènech i Montaner, essent molt respectuós amb la idea original.

Amb l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas va realitzar una sèrie de xalets a Tona (Barcelona), en una urbanització de ciutat jardí reservada a luxosos habitatges d’estiueig. Va projectar la seu de la cooperativa obrera La Fraternitat, al barri barceloní de la Barceloneta. A partir de 1920 es va decantar per un monumentalisme afrancesat, manifest en el desaparegut edifici de la Paperera Espanyola (a la confluència de la Via Laietana amb el carrer Princesa), de façanes adornades amb grans escultures classicistes, a la mateixa Via Laietana va fer el edifici de l’Arrendatària de Tabacs (1923), d’estil monumentalista. Posteriorment va fer la casa Bartomeu Trias (1931), d’estil eclèctic. Una altra obra monumentalista és la casa Almirall a l’avinguda Diagonal 433-439 de Barcelona.

A la darrera etapa de la seva vida va ser president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i de les Illes Balears (1940).

. Fonts:

. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Gu%C3%A0rdia_i_Vial

. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/50187/francesc-guardia-vial