What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image

A l’interior de la casa, Domènech sotmet totes les estances a una profunda reforma. L’arquitecte planteja una distribució funcional i que totes les habitacions comptin amb finestres que donin a l’exterior. La casa parteix d’un passadís central, que distribueix les estances als seus laterals. Aquest model es repeteix de nou a la resta de plantes de l’edifici. Entrant a la casa, per la porta de la riera Buscarons, a la banda dreta hi ha la biblioteca familiar.Del passadís d’entrada es passa al vestíbul de la casa, que es basteix a partir d’una coberta de volta catalana. Aquesta estança compta amb elements decoratius singulars com ara els detalls escultòrics d’Arturo Mélida. L’arquitecte col·loca a l’arc del sota escala del distribuïdor un cap de lleó esculpit que Mélida va regalar a l’arquitecte l’any 1878. Al dintell corbat que separa l’entrada de la casa amb el distribuïdor també s’hi poden veure les maquetes de guix dels lleons rampants, del mateix Mélida, que es van utilitzar per fer els grans lleons que custodien la base del monument al Marquès de Comillas, que es troba a la població càntabra.

El vestíbul es va decorar amb arrambadors de rajola blanca amb detalls ocres i motllures florals. A la banda esquerra del vestíbul hi havia també la sala d’estar, que rebia el nom de “cuarto de les cosidores”, on tots els membres de can Domènech hi fei en vida. L’estança deu el nom a les dones de la família, que hi feien les seves labors. Al centre de l’estança hi va fer construir una llar de foc d’estil modernista, amb elements ceràmics florals, detalls de fusta i d’obra vista i, a la part superior, hi integra una representació iconogràfica de guix dels evangelistes Marc i Lluc, feta per Pau Gargallo, que va servir de model inicial per realitzar l’escultura de la façana exterior de l’Hospital de Sant Pau. La sala de les cosidores comunicava directament amb l’habitació de Maria Roura, que dormia a la planta baixa de la casa, donat els problemes de mobilitat que tenia a conseqüència de la malaltia degenerativa que patia.

A la planta baixa, Lluís Domènech també hi va fer un petit lavabo, la cuina i el menjador, que és l’espai més noble de tot l’edifici. En el menjador cal destacar la gran llar de foc d’obra vista, la part superior de la qual sustenta una prova de l’escut pontifici dela porta d’entrada al recinte de la Universitat de Comillas, obra d’Eusebi Arnau. A la paret de la llar de foc hi podem veure excel·lents mostres ceràmiques de reflex metàl·lic que l’arquitecte també va utilitzar, anys abans, per revestir tant l’exterior de l’església del seminari de Comillas com la portalada d’entrada al recinte pontifici. Es tracta de la representació dels quatre evangelistes; l’àngel de Mateu, l’àguila de Joan, el brau de Lluc i el lleó de Marc. Aquesta iconografia es combina amb ceràmiques de policromia groga, blava i de reflexos daurats, amb d’altres que reprodueixen la salutació Ave Maria i amb uns botons semiesfèrics daurats amb el monograma de Jesucrist. El sostre del menjador, conté elements d’ebenisteria vegetal i també florons deles mostres que es van fer servir per l’enteixinat del vestíbul de laUniversitat de Comillas.

Per accedir al primer pis, Domènech va decidir bastir una escala típica de les cases de poble, tot introduint elements ceràmics vegetals a la contra petja dels esglaons. Amitja escala es conserva encara un bonic espiell de pedra calada i un arc apuntat d’obra vista, d’influència mudèjar, que delimita, amb una porta a mig replà, l’espaidiürn del nocturn.

A les estances d’aquesta primera planta, l’arquitecte hi va distribuir cinc cambres de nit iun altre bany. A mà dreta, des del replà de l’escala, hi havia l’habitació de Pere Domènech Roura i Carmen Torres i al costat, la de Maria Domènech Roura, casada amb l’impressor Josep Thomas. En mig de les portes de les dues habitacions hi ha un modelat de guix d’Eusebi Arnau que representa la Mare de Déu de la Puríssima que va servir per fer l’escultura d’un dels pavellons de l’Hospitalde Sant Pau. L’habitació que dóna a la riera Sant Domènec, amb la tribuna fent xamfrà, l’ocupaven Fèlix Domènech i Augusta Roig. I la cambra que dóna a la riera Buscarons hi dormien Dolors Domènech i Francesc Guàrdia. La resta de fills –Anna Maria, casada amb Josep Viladevall, i Enric Domènech, casat amb Mercè Casellas, així com tots els néts, quan s’instal·la ven a Canet, dormien a la segona planta, que tenia sis estances més, una altra llar de foc per escalfar l’habitació principal i una tercera cambra de bany decorada, com les altres, amb elements ceràmics florals del modernisme.

Domènech resolel vestíbul del primer pis obrint-lo a doble alçada, amb una galeria balconada que envolta tota la segona planta, que permet que la llum de la lluerna del segon nivell es filtri cap a la primera planta i aquesta flueixi fins a la planta baixa per un terra de pavès. A banda del sentit funcional, Domènech hi atribueix també una clara intencionalitat estètica; el sostre conté un enteixinat de fusta amb uns permòdols que el sostenen, idèntics als utilitzats a Comillas. La claraboia central del segon pis de la casa conté uns vitralls florals molt similars als que Domènech dissenyà per a l’escala de Comillas.

Per accedir a la segona planta, l’arquitecte no va allargar l’escala sinó que, per reduir volumi guanyar més llum, va projectar una petita escala de cargol, feta de fusta, que integra en la seva barana un model de guix d’una figura femenina d’Eusebi Arnau, que va fer per a la trona de l’església del seminari de Comillas, així com també hi col·loca d’altres detalls menors que també es van utilitzar per ala decoració de la Universitat pontifícia.

– Font: 

Article de Carles Sàiz Xiqués, historiador, docent i editor, a la revista El Sot de l’Aubó, num. 35 de l’any 2011 – Enllaç: http://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/243423/326357

Q Rutas:

Ruta Modernista

Ruta modernista en Canet de Mar

Modernismo en el Maresme


Q Agradecimientos

Gràcies a l'amabilitat i professionalitat del personal de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, he conegut els detalls del mateix i ha estat possible realitzar les fotografies del seu interior.

Recomano la visita personal al Museu on rebran una acurada atenció i podran apreciar el Museu al complet.

image