Els cortals eren unitats formades per una casa o masia, les construccions annexes i els terrenys que les envoltaven dedicats a l’agricultura o ramaderia. La paraula cortal deriva precisament de la paraula llatina curtis que, entre altres significats, serveix per designar un espai tancat per guardar-hi el bestiar. A més de l’habitatge tradicional, molt semblant a la masia encara que més gran, hi havia la casa dels masovers, els estables, els corrals per als animals i els magatzems i coberts on es guardava la collita. Disposaven de grans extensions de terres.
El cortal d’Avinyó és el més important dels conservats, situat a la zona sud del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Al segle XV, constava a nom de Ciprià Avinyó. Des de 1744, era propietat de la família Fontdevila. Al mateix segle XVIII va passar per matrimoni als Caramany i més tard als Barraquer.
L’evolució arquitectònica del Cortal d’Avinyó queda palesa a les diferents fases constructives: la primera construcció té la planta en forma de L al voltant d’un cortal. Posteriorment, al costat de ponent d’aquesta construcció, es va adossar una altra planta simètrica amb dos cossos paral·lels que deixen un pati al mig, units per un cos perpendicular situat al costat nord. La tercera construcció, realitzada el 1906 per l’arquitecte Josep Azemar, és un edifici de caire modernista de forma rectangular amb garites a les tres cantonades, una torre a l’extrem nord-est i una altra de planta circular de menor altura. La coberta és a quatre aigües, tant a l’edifici gran com a la torre adossada.
El cos principal està situat a l’oest i va ser construït l’any 1906. Es tracta d’un edifici modernista de planta rectangular, amb teulada a quatre vessants i un doble ràfec de dents de serra rematat amb un altre doble ràfec de teula àrab. A les cantonades hi ha tres garites octogonals més una torre de planta quadrada adossada al costat nord-est, que també compta amb una teulada a quatre vessants amb el mateix tipus d’aler que el cos principal. Consta de planta baixa, primera planta i golfes. Les façanes combinen l’arrebossat de les plantes inferiors amb el parament de maó vist de les golfes i tenen les obertures distribuïdes formant eixos verticals. La separació entre la planta baixa i la planta pis es fa mitjançant una cornisa construïda amb rajoles decorades amb motius vegetals. Al nivell de la planta baixa es documenta un sòcol de pedra vista rematat per una motllura de maó. En general, totes les obertures estan decorades amb uns marcs dentats construïts amb maons, que també es troben a les cantonades de l’edifici. A la planta baixa les obertures són rectangulars i estan rematades amb un petit arc rebaixat, que forma part de l’enquadrament de maó. A la primera planta, les finestres també són rectangulars i amb guardapols a la part superior dels marcs. Les golfes compta amb petites finestres d’arc apuntat agrupades en grups de tres, com a galeria. Per sobre, la cornisa està formada per una filada de rajoles decorades amb motius florals.
El cos situat al costat nord-est és de planta rectangular, amb coberta a dos vessants i manté la mateixa tipologia decorativa que el cos principal a la façana principal, la qual inclou un porxo-balcó davanter i capçal esglaonat com a coronament, on figura el nom del cortal.
– Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=37654
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7423
. Google Earth (Vista aérea)
Proteccions:
Masia del municipi de Castelló d'Empúries inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
