Josep Azemar i Pont (Figueres, 4 de gener de 1862 –Barcelona, 5 de juny de 1914), va ser un arquitecte modernista català.
Fill del propietari figuerenc Ramon Azemar i de Pilar Pont. Josep Azemar i Pont neix a les sis del matí del 4 de gener del 1862, al quart pis d’una casa del carrer Palau de Figueres.
Després de cursar estudis primaris a Figueres i continuar amb tota probabilitat a Girona, Josep Azemar es trasllada a Barcelona per estudiar a l’Escola d’Arquitectura. És aquí on el 7 d’octubre del 1887 va obtenir el títol professional. Obtingut el títol, Azemar va treballar com a ajudant de Josep Amargós i col·labora en la urbanització i disseny dels parcs de l’Exposició Internacional del 1888 a la Ciutadella de Barcelona.
El 1889 sol·licita la plaça d’arquitecte municipal de Figueres, càrrec que li és concedit el 25 d’octubre del mateix any.
Josep Azemar es casa amb Concepció Puig de la Bellacasa i Roses, natural de Girona, i d’aquest matrimoni van néixer 8 fills, entre ells Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, esposa de Manuel Carrasco i Formiguera (advocat i polític, afusellat per Franco a 1938) i mare de Raimon Carrasco i Azemar (president del Futbol Club Barcelona, de Banca Catalana i de la Fundació Enciclopèdia Catalana). Un cop casat, Azemar va residir a Barcelona, però el fet d’haver aconseguit el càrrec d’arquitecte municipal el va obligar a desplaçar-se constantment a Figueres, i això va fer que visqués setmanes senceres a l’Empordà. Tot i això, el despatx el va tenir sempre a Barcelona, primer al carrer Ave María i més tard al de Roger de Llúria, 15.
La seva arquitectura s’engloba dins del vessant modernista, on abunden els projectes de cases unifamiliars i edificis plurifamiliars. Val a dir que en aquest àmbit del disseny d’habitatges, Azemar es mostra especialment dotat per fer una arquitectura socialment eficaç. Pel que fa a l’estil utilitzat en aquestes obres, direm que hi ha una evolució des d’un eclecticisme inicial cap a un modernisme molt mesurat, amb poca ornamentació i racionalista, amb presència d’algun tret noucentista als darrers projectes.
El gruix de la seva obra la va fer a Figueres, encara que també trobem a Agullana, Barcelona, Olot, Palamós, Vic, Viladecans, etc.
. Obres: Ajuntament de Viladecans, antiga Torre Modollell, 1892; Casa Cusí, rambla Sara Jordà, 20, Figueres, 1894; Casa Roger, carrer Monturiol, 9, Figueres, 1896; Casa de Puig, carrer Monturiol c/v Caamaño, Figueres, 1898; Casa Puig Soler, carrer Sant Pau, 2 – rambla Sara Jordà, Figueres, 1900; Escorxador Municipal, Figueres, 1907; Casa Subirós, Rambla Sara Jordà, 16, Figueres, 1910; Casa Mas Roger carrer Monturiol, 10, Figueres, 1910; Escoles, Agullana, 1910; Casa Pujador, carrer Carme, 5, Olot, 1912, etc.
– Fonts:
. Revista de Girona – Artículo: Josep Azemar i Pont – Arquitecte modernista, de Enric Tubert iCanada: http://www.trianglegironi.cat/images/imatges%20i%20documents/alt%20emporda/agullana/azemar.pdf
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Azemar_i_Pont
. Ruta Europea del Modernismo: http://www.coupdefouet.eu/ca/author.php?author=42
. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/50042/josep-azemar-pont
