Són dos edificis plurifamiliars adossats, construïts en una parcel·la gairebé quadrada, amb la façana lateral a la plaça de la Unió, 23-24, fent cantonada amb la lateral del carrer Castanys, 16 i la del darrere, també cantonera, amb el carrer Ramon Turró, 242-244.
Les façanes dels dos edificis que donen a la plaça Unió són iguals i simètriques respecte a l’eix que se situa a la mitgera de les dues construccions. Compten amb planta baixa i quatre plantes pis i el coronament amb muret que tanca el terrat.
A la planta baixa es troben els portals de les entrades a l’interior dels habitatges i les obertures dels locals comercials. El cos de les quatre plantes pis, separat de l’anterior per una motllura que recorre tots els pisos i arriba a les lloses dels balcons. Els pisos s’estructuren en tres eixos de composició on s’ubiquen els balcons, un de doble i un de senzill. Destaquen els elements ceràmics de les llindes que realitzen les funcions de guardapols de les obertures i, especialment, els ferros forjats de les baranes que imiten mig sol amb els seus raigs. La façana del carrer Castanys respon al mateix criteri, però amb un sol balcó corregut a cada planta. El parament d’aquesta façana és un estucat llis amb esgrafiats florals a la cantonada. Del coronament destaquen les formes ondulades amb trencadís multicolor, que es recolzen en uns curts pilars. Totes aquestes formes ondulades conflueixen al coronament de la cantonada, ressaltat amb peces de ceràmica verda. La façana del darrere és molt diferent de les dues anteriors, ja que la seva composició és molt senzilla, basada en línies rectes amb grans obertures, corresponents a les galeries del darrere.
És especialment destacable la decoració d’estètica modernista, especialment les llindes amb forma de cortinatges realitzats amb trencadís de trossos de ceràmica blanca, amb botons florals en relleu de ceràmica vitrificada verds i daurades. Les baranes de ferro forjat dels balcons són molt decoratives, adquirint la forma de mig sol radiant.
L’interior dels vestíbuls i l’escala són molt estrets i estan decorats molt austerament. Destaca el pilar d’arrencada de l’escala, de marbre blanc.
– Fonts:
. Portal d’Informació Urbanística-BCN-Ajuntament de Barcelona: https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ca/fitxa/3017/–/–/cp/
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12180
. Arquitectura Modernista – Valentí Pons Toujouse: https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/casa
. El mosaic del meu barri – Ajuntament de Barcelona: https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/mosaics/mosaic/placa-de-la-unio-24/
Observacions:
Valentí Pons Toujouse (investigador i divulgador del modernisme), a Arquitectura Modernista, atribueix l'autoria a Modest Feu i Estrada, per l'extraordinària semblança amb la casa Àngel Bonet del carrer Canalejas, 10 de Barcelona, obra d'aquest arquitecte.
