El 27 de febrer del 1902, en una sessió de la Junta del Gremi de Fabricants de Sabadell es planteja la creació d’una nova escola que tendeixi a la fusió del Gremi de Fabricants i l’Acadèmia de Belles Arts. A la reunió de la Junta del Patronat del dia 13 de setembre de 1902 es va acordar que el nou Centre prengués el nom d’Escola Industrial i d’Arts i Oficis.
Al cap de pocs anys es va evidenciar la necessitat de comptar amb més espai per a les classes, per la qual cosa es va optar per construir un edifici propi, encarregant el projecte a l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats, que el va dissenyar en estil modernista amb influència gaudiniana i centreeuropea, comptant amb l’assessorament de Joan Brujas i Pellicer al planejament. L’obra s’adjudica el 22 de juliol de 1907 als paletes Antoni Bañeres i fill. La primera pedra es va col·locar el 30 d’abril de 1908, les obres van acabar a l’octubre de 1910 i l’edifici va ser inaugurat el 15 de maig de 1911. La construcció de l’edifici va ser a càrrec de la Caixa de Sabadell que el 29 d’abril de 1908 va signar un contracte d’arrendament pel que cedia l’ús de l’edifici al Patronat de l’Escola a canvi d’un lloguer.
Edifici destinat a escola d’ensenyament professional. Està format per dues grans naus i una torre lateral que conté l’escala. Una de les naus està col·locada de forma paral·lela al carrer i consta de baixos i dos pisos. L’altra nau és perpendicular a la primera, té el tester al carrer i només és de planta baixa.
La torre de l’escala és de planta circular, està coronada per una coberta de pavelló d’escates ceràmiques i les obertures superiors tenen forma d’arc parabòlic.
Les façanes tenen un sòcol de pedra i a la resta del parament s’hi combina l’obra vista i l’estuc. La cornisa i els ampits de les finestres estan decorats amb ceràmica de color verd. La nau principal té la coberta a dos vessants, l’altra nau (industrial) té la coberta de dents de serra.

Per a la realització de l’obra, l’arquitecte Jeroni Martorell, va comptar amb un equip d’artesans molt professionals, com era habitual a les construccions modernistes de l’època:
. Antoni Bañeras i fill (Paletes)
. Valentí Miserachs (Fuester)
. Josep Serra (picapedrer)
. Casa de Ramon Masoliver (Paviments i materials hidràulics)
. J. Pi i Carbonell (Estucador)
. Rossend Valls (Llauner)
. Palà i Caixachs (Pintors)
. Antoni Parés (Manyà)
A la pàgina annexa es detalla l’interior de l’edifici principal

. Fonts:
. XTEC: Història de l’Escola industrial i d’Arts i Oficis: http://www.xtec.cat/~fpomes/cursd98/m8ex/hta.creacio.htm
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27666
. UPCOMMONS – Adaptació i canvi d’ús de l’antiga Escola Industrial de Sabadell – Aran Zamora Penalva – Treball Final de Grau en Ciències i Tecnologia de l’Edificació- UPC: http://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/21210
. I Sabadell – Els orígens de l’Escola Industrial (1902): https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/els-origens-de-lescola-industrial-1902-132336/
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1474
. Dibuix de l’imatge destacada, cedit per Martí Viladomat Llorens, dibuixant, creador digital i molt més: https://www.instagram.com/mat_idees/
L'escola va ocupar l'edifici durant cinquanta anys i, a principis dels anys seixanta, va passar a acollir les dependències de l'Obra Social de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (amb l'amfiteatre als jardins, la biblioteca, estatges d'entitats culturals, un auditori i una sala de conferències).
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 1816-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 15/12/2016
Data publicació: 22/02/2017