En ple barri del Raval de Barcelona es fa present la parròquia de la Mare de Déu del Carme, un complex edifici de característiques modernistes amb una plàstica molt especial a través del joc de volums i del totxo, embellit pels vitralls de Darius Vila.
Antigament, al lloc on ara es troba l’Església, hi havia el convent de les Jerònimes, del s. XV. L’edifici, que albergava la parròquia del barri des del 1835, va ser greument danyat durant la Setmana Tràgica i finalment es va enderrocar el 1909. Aquest fet va incentivar que el 1911 es comencessin les obres del nou edifici projectat per l’arquitecte Josep Maria Pericas i Morros. Les obres es van allargar fins al 1913 a la primera part del projecte, després es van anar afegint diferents cossos com el campanar, que data del 1923 al 1924, o l’escola i la resta de dependències que quedaran unificades al projecte gràcies a l’ús del totxo vist a la part exterior. El 1935 es va acabar el complex amb el centre parroquial i el teatre.
L´arquitectura de l´edificació pren trets plenament modernistes amb regust gaudinià i tendències dels moviments modernistes europeus. Les vidrieres són una obra monumental projectada per Darius Vilàs i Fernández i executades per Xavier Bonet al seu taller de vidrier. El projecte va consistir en 155 finestres representant els sants, àngels i elements vegetals. Els vitralls van ser molt danyats durant la guerra civil i alguns dels panells van desaparèixer completament.
La façana es conjuga amb la composició de volums que emmarquen el cos principal. El maó vist dóna una plasticitat especial al conjunt. Pel que fa a la decoració, recorre a reminiscències neoromàniques i neogòtiques versionant les arcuacions cegues en bateria, o re-elaborant pinacles, arquivoltes i brancals com a marc per a les portes d’accés i finestres. A la façana del carrer Sant Antoni Abat, al cos central presenta una escultura de pedra de la Mare de Déu del Carme entronitzada, esculpida per Josep M. Camps Arnau, davant un fris ceràmic policromat, obra de Joan Borrell Nicolau, que representa dos àngels presentant la Verge, amb un grup de nois i noies que canten i toquen instruments.
L’edifici de l’església s’articula a través d’una nau central ampla, amb absis semicircular, separada de les naus laterals per unes columnes estilitzades que arriben fins a la línia d’imposta de la volta de canó que cobreix la nau central. Les naus laterals estan marcades només per aquestes columnes i les tribunes superiors gairebé integrades com un tot. Hi ha també una sèrie de capelles entre els contraforts que estan articulades mitjançant una bateria d’arcuacions de mig punt. Tots els murs, pilars i elements portants de l’interior es presenten revestits amb bicolors esgrafiats a base de sanefes contínues entrellaçades. El presbiteri, coronat per un gran arc parabòlic, conté un dosser daurat amb una imatge de la Mare de Déu del Carme envoltada de pintures murals que representen una glòria celestial, així com als murs laterals de l’altar, on també figuren unes pintures murals amb motius religiosos , obra de Darius Vilàs.
– Fonts:
. Catalonia Sacra: https://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-carme-de-barcelona/75/l_ca
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40318
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_del_Carme_de_Barcelona
. Campaners: http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6843
. Vitralls Bonet – J.M. Bonet: https://vitrallsbonet.com/las-vidrieras-darius-vilas-1879-1950/
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 3986-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 27/10/2000
Publicació: BOP
Data publicació: 18/11/2000
