La història de l’estació del Nord va començar el 1852, quan la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona va obtenir la concessió per construir una línia entre Barcelona i Saragossa. Es va decidir emplaçar l’estació terminal de Barcelona als Horts de Sant Pere, uns terrenys considerats zona militar perquè es trobaven entre el que havia estat el Fort Pienc i la Ciutadella. L’estació de Saragossa de Barcelona es va construir el 1861, i l’enginyer Pere Andrés i Puigdollers va ser el responsable de l’obra. Va ser inaugurada el 21 de maig de 1862.El 1878 la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Pamplona i Barcelona va ser absorbida per la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya, per la qual cosa la terminal va passar a ser coneguda com a Barcelona Nord. Entre finals del segle XIX i principis del XX el recinte va patir diverses remodelacions.
Entre el 1910 i el 1915 l’estació seria ampliada i profundament remodelada segons un projecte de l’arquitecte Demetri Ribes i Marco. Amb aquest projecte, els dos cossos paral·lels que formaven l’estació antiga serien enllaçats per un cos central afrontat al carrer de Nàpols, que inclou un nou vestíbul principal tancat per un gran mur cortina de vidre.
La façana d’aquest nou cos reposa sobre un basament de pedra de Montjuïc i es presenta flanquejada per dos cossos de dos pisos cadascun amb coronament central. Aquests cossos laterals estan fets d´obra revestida amb estucs i presenten una potent volumetria a base de pilastres d’ordre monumental rematades amb cartel·les que contenen escuts caironats amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi. Les finestres dels pisos superiors presenten els seus ampits i llindes profusament ornamentades amb relleus de tipus vegetal, i l’edifici queda rematat pel coronament amb podis adornats amb garlandes de fulles de llorer i estrelles de cinc puntes (emblema de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya) i la paraula “NORTE”.
El cos central d’aquesta façana presenta una única planta tancada, per la part baixa, per un mur que segueix la mateixa tipologia que els cossos laterals, a base d’arcs escarsers i cornises escalonades. La porta central està coronada per un rellotge i una cartel·la amb la inscripció “RENFE”. El més interessant del cos és el tancament superior, materialitzat com un gran arc de mig punt fet de ferro forjat i vidre. Aquest tancament es presenta coronat amb ornamentacions de ferro en forma de corona de flors i escuts caironats, presidides al centre per un gran escut d’Espanya amb el Toisó d’Or. L’interior d’aquest cos central acollia el nou vestíbul principal de l’estació.
El 1941 la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya va ser nacionalitzada, i la seva xarxa va quedar integrada a la nova Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE).
Després de gairebé un segle de servei, el 1972 el Ministeri d’Obres Públiques va decidir clausurar l’estació, traslladant totes les línies que tenien arribada a l’Estació de França
– Fonts:
. Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3n_del_Norte_(Barcelona)
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_del_Nord_(Barcelona)
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40487
Observaciones:
Amb motiu de l'Olimpíada Barcelona'92, els arquitectes Enric Tous i Josep Maria Fargas van ser els encarregats de la remodelació de l'estació, respectant gran part de l'estructura original de l'edifici. Es va crear un recinte esportiu, una caserna de la guàrdia urbana, una nova estació d'autobusos i un parc, obra de Carme Fiol i Andreu Arriolo, on es van instal·lar dues escultures de l'artista nord-americana Beverly Pepper.
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 4157-I
Disposició: Acordo Ple Ajuntament
Data Disposició: 26/05/2000
Publicació: BOP
Data publicació: 14/06/2000
