És una estructura construïda el 1884 per Josep Amargós i Samaranch com a complement de les edificacions que formaven part de l’Exposició Universal del 1888, construïdes al parc de la Ciutadella. Com en moltes de les obres construïdes a finals del segle XIX, a l’hivernacle es van utilitzar materials que aleshores es consideraven d’avantguarda, com eren el ferro i el vidre.
L´hivernacle ocupa una superfície de 950 m2, amb l’estructura feta de ferro i amb tots els tancaments de vidre per deixar passar la llum. Està format per tres naus, la principal de les quals queda oberta per dos dels costats amb la coberta a dos vessants i les laterals tenen les quatre parets de ferro i vidre i amb l’accés per la nau central. Els elements decoratius són sobris i reprodueixen elements hel·lenístics com palmetes, formes lobulades i els acroteris dels coronaments de la coberta, a més d’altres elements modernistes com els frisos amb esgrafiats amb motius florals i els elements de ferro forjat. Tant a l’interior com a l’exterior hi ha l’escut de la ciutat de Barcelona al timpà de la nau central.
La funció principal de l’hivernacle és el cultiu i l’exposició de plantes d’origen tropical que, a causa de les condicions climàtiques de Barcelona, no podrien viure a l’exterior. El pas dels anys va anar restant bellesa a aquesta estructura fins que després d’haver estat restaurada amb motiu de la celebració del Centenari de la Exposició Universal del 1888, s’ha dedicat també a activitats de caràcter cultural.
. Fonts:
. Ajuntament de Barcelona – Parcs i jardins
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/42302
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 7316-I
Disposició: Acordo Ple Ajuntament
Data Disposició: 27/10/2000
Data publicació: 18/11/2000
