A la segona meitat del segle XIX, i com a conseqüència de la conscienciació social i política que els malalts mentals havien de ser tractats amb major dignitat, sorgeixen iniciatives privades per donar resposta a la carència de serveis públics adequats per a fer front a aquesta necessitat. En aquest context sorgeix, a finals del segle XIX, el Manicomi de Reus per iniciativa del Dr. Emili Briansó i d’altres promotors reusencs que van aportar el capital necessari per a la seva construcció, constituint-se com a societat anònima pera aconseguir-ho. Lluís Domènech i Montaner, amic de Pau Font de Rubinat, primer president del Consell d’Administració del Manicomi de Reus, va ser l’arquitecte seleccionat per a desenvolupar el conjunt arquitectònic, seguint els criteris assistencials més avançats d’Europa. El 1910 el Manicomi de Reus va canviar el seu nom pel d’ Institut Pere Mata, en record del metge Pere Mata Fontanet que va ser alcalde de Reus, diputat, secretari de les Corts i catedràtic de Toxicologia a Madrid, es sent el primer a introduir l’ensenyament de la Psiquiatria a la Universitat.
Aquesta és una obra de gran envergadura, amb estructura de miniciutat, on s’apliquen innovadors conceptes d’urbanisme, de seguretat, de planificació d’espais, de modulació, ornamentació i ús de materials. Es tracta d’un conjunt de pavellons, cada un dels quals està destinat a unes funcions específiques. Tots ells tenen unes característiques estilístiques comuns, aconseguides amb la utilització dels mateixos materials: la maçoneria, l’obra vista, la pedra i la ceràmica vidrada. La construcció de l’Institut Pere Mata s’inicià el 1897, amb els pavellons de Serveis Generals, Beneficència i Tercera Classe; el 1900 fou la data d’inauguració de l’hospital, tot i que les obres no s’enllestiren fins al 1919.
El Pavelló número 6 de Primera Classe (Pavelló dels Distingits): Destinat als interns amb més recursos econòmics, la seva decoració és la més exuberant, amb diferència, is’ha conservat intacta en tots els elements: vitralls, llums, ceràmiques, fustes, ferro forjat, etc. La construcció es va realitzar en tres etapes : primer els dos cossos extrems coneguts com els “xalets”, entre els anys 1901 i 1904. Més tard es construí el cos central que uneix els dos edificis, que s’acabà el 1908. L’edifici consta de planta baixa i tres plantes. La planta baixa té els espais comuns i de socialització: saló, menjador i sala de billar, que estan profusament decorats i tenen espaisa doble alçada. A la primera i segona plantes, a més de la planta baixa, sesituen les diferents habitacions, a les quals s’arriba a través de galeries que, amb finestres obertes al jardí, actuen de passadissos. Als extrems de les galeries hi ha les cambres de bany i els sanitaris comunitaris, que es complementen amb els vàters individuals que hi ha a cada una de les habitacions. Els dormitoris i sales annexes conserven el mobiliari original. La tercera planta es feia servir per a instal·lacions de serveis, com ara elguarda-roba.
La porta principal, a l’est, combina el basament de maçoneria, els pilars d’obra vista amb detalls de pedra i ceràmica vidrada, i les reixes de ferro forjat. La porta secundària o coneguda com a porta dels carros, al sud, està decorada amb plafons ceràmics amb la representació d’àngels, lleons rampants, l’escut de Reus, el de Catalunya i el nom de l’Institut.
– Fonts: http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/reus/institut-pere-mata
. https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Pere_Mata
