El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut simplement com la Sagrada Família, és un dels més coneguts exemples del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona.
Obra inacabada de l’arquitecte Antoni Gaudí, que en aquest temple, l’arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d’un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l’estructura amb l’arc parabòlic o catenària, combinant el tractament escultòric naturalista amb l’abstracció de les torres.
El temple, quan estigui acabat, disposarà de 18 torres: quatre en cadascuna de les tres entrades-portals i, a manera de cúpules, es disposarà un sistema de sis torres, amb la torre cimbori central, dedicada a Jesús, de 170 metres d’altura, altres quatre al voltant d’aquesta, dedicades als evangelistes, i un segon cimbori dedicat a la Verge. L’interior estarà format per innovadores columnes arborescents inclinades i voltes basades en hiperboloides i paraboloides buscant la forma òptima de la catenària.
En 1926 va morir Gaudí; només s’havia construït una torre. Del projecte de l’edifici només es conservaven plans i un model en guix que va resultar molt danyat durant la Guerra Civil espanyola. Des de llavors han prosseguit les obres: actualment estan acabats els portals del Naixement i de la Passió, i s’ha iniciat el de la Glòria, i estan en execució les voltes interiors.
L’obra realitzada per Antoni Gaudí, és a dir, la cripta i la façana del Naixement, foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005
– Història:
La idea de construir un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família en uns nous terrenys del *Eixample barceloní va anar del llibreter Josep Maria Bocabella, per al que va fundar l’Associació de Devots de San José. Per a això es va adquirir una illa sencera del Eixample, entre els carrers Provença, Mallorca, Marina i Sardenya.
El projecte va ser encarregat en primer lloc a Francisco de Paula del Villar i Lozano, que va idear un conjunt neogòtic, rebutjant la idea de Bocabella de fer una rèplica del Santuari de Loret.
La primera pedra es va col·locar el 19 de març de 1882, dia de Sant Josep, amb la presència del llavors bisbe de Barcelona José María Urquinaona. Les obres no es van iniciar fins al 25 d’agost de 1883.
En 1aquest mateig any Villar va renunciar per desavinences amb Joan Martorell, arquitecte assessor de Bocabellla. El projecte va ser ofert a un jove Gaudí de 31 anys, que al fer-se càrrec del projecte ho va modificar completamen, excepte la part ja construïda de la cripta, imprimint-li el seu estil peculiar.
A la mort d’Antoni Gaudí fou sepultat el 12 de juny de 1926 en la Cripta, es va fer càrrec de les obres el seu ajudant Domènec Sugrañes i Gras, durant els anys 1926-1936, acabant les tres torres de la façana del Naixement que quedaven per finalitzar. L’any 1954 es van reprendre les obres (paralitzades per la guerra civil espanyola), en les quals van participar els arquitectes Francesc Quintana, Isidre Puig i Boada, Lluis Bonet i Garí, Francesc Cardoner i Jordi Bonet i Armengol (arquitecte actual).
– Font: es.wikipedia.org (traduït)
Related Posts
