What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image

Són dues cases en xamfrà, que comparteixen façana , projectades  l’any 1895 per Carles Bosch i Negre, en un estil modernista primerenc.

L’escriptor Ignasi Vidal-Folch, en un article les descriu i ens explica una llegenda sobre l’origen de la seva construcció: El modernisme és procliu a les dèries; aquesta gran veritat es veu confirmada en coneguts edificis, no cal argumentar-les. Peròno a la Casa dels Cargols, on en l’aparent bogeria hi ha mètode. La casa, omillor dit les cases dels cargols, ja que són dues finques contigües, a Tamarit 89, que fa cantonada amb Entença, 2, més que estar decorades amb cargols s’aixequen com un homenatge a aquests animalets.

Les cases són un homenatge, i un homenatge justificat, com ens explicarà deseguida Francesc, un carnisser que hi treballa, a la seva botiga de la planta baixa.

Les cases són esplèndides i tenen un aire alhora ingenu i enigmàtic: els cargols pintats, de pedra, de metall i de terracota, de diverses grandàries, descansen sobre fulles d’enciam, sostenen els balcons, passegen sota el ràfec de la teulada, es mimetitzen en les baranes de forja, en el pom de les portes. També dins, a la porteria, desfilen per un fris, i en els vidres esmerilats de les portes que donen pas a l’escala veiem a uns joves pastorets encantats, noi inoia, amb els quals els cargols enfilats a les altes fulles de la vegetació semblen conversar …

A la façana, a l’altura de l’àtic, presideix aquesta floració delirant un baixrelleu en ceràmica que representa la boca d’una gruta a la qual treuen el cap unhome i una dona … Tot al·ludeix a un relat que el carnisser Francesc, em va explicar .

“Fa més de cent anys tot això eren camps, per aquí baixava unariera, i a la casa número 91 hi vivia una parella de vellets, gent treballadora, modesta, que solien agafar cargols i bolets en aquests descampats.

Havia també una cova, on un dia els vellets es van ficar a la recerca de cargols, i vantrobar … una olla plena de monedes d’or. Unces d’or. Amb aquest tresor vanaixecar les cases”

 

 

– Font: Ignacio Vidal-Folch – Ensueños de caracol – El Pais (23.09.2006)

Q Protecciones:

Cases incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Q Observaciones:

Aquest edifici també és conegut com Cases Miquel Riera.

Additional Details

  • Estilo:Modernismo
  • Años de construcción:1895-1896
  • IPAC Inventario del Patrimonio Arquitectónico de Cataluña

Related Posts

None found

image