L’agost del 1906 la Comissió de Monuments de Tarragona encomanà a Lluís Domènech i Montaner un projecte per instal·lar les des pulles reials. El 1908 una Reial ordre aprovava construir dos sarcòfags a la Catedral, un per a Jaume I i l’altre per a les altres restes reials. Per problemes pressupostaris, es va decidir seguir amb un sol mausoleu, el que ja estava encarregat. Les desavinences amb l’arquitecte, sobre la ubicació del monument, van provocar que la seva construcció es dilatés, fins al punt que va morir Lluís Domènech sense haver-hoacabat. Va seguir i va concloure l’obra el seu fill Pere, també arquitecte.
Finalment, al 1923, s’instal·laria en el creuer de la Catedral de Tarragona, davant de l’altar del Sant Crist, però en 1952 es van traslladar les restes de Jaume I al reconstruït panteó reial del monestir de Poblet, de manera que aquest mausoleu va perdre la seva funció i va estar emmagatzemat en diferents llocs, fins arribar a l’actual pati dret de l’Ajuntament de Tarragona.
El mausoleu és un monument funerari de grans dimensions, construït bàsicament en tres cossos: la base, el sarcòfag i el baldaquí. Fa uns nou metres d’alçada, sis de llargada i tres d’amplada.
El basament és un gran podi de pedra calcària de color granat que recorda el pòrfir dels sepulcres tardoromans. A la part superiors’hi representen unes ones, sobre les quals navega el vaixell mortuori. Als laterals i destaquen sis segells regis, tres a cada costat, acompanyats de diverses llegendes, que provenen del lacre que validava els documents del monarca.
El segon cos el forma un vaixell que simbòlicament transporta el sarcòfag amb les despulles del rei. A cada costat del fèretre hi ha tres àguiles bicèfales, que tenen un escut a la seva part central; a la seva base hi ha dos grius. Damunt del sarcòfag hi ha tres corones, que simbolitzen els regnes d’Aragó, Mallorca i València. El sarcòfag inclou una figura femenina, que fa de mascaró de proa, i porta alçada una corona, que va realitzar el joier Joan Blàzquez. A popa un àngel aguanta una senyera feta de bronze.
El baldaquí es recolza en vuit fines columnes cilíndriques, quatre a cada costat, els fustos de les quals tenen decoració enrelleu. Inclouen una mena de capitells de forma cilíndrica amb creus patents curvilínies. L’interior està decorat amb mosaic i al sostre i figura l’escutdels quatre pals sobre una creu patent amb una corona a cada braç. Aquesta peça culmina amb una cresteria amb elements vegetals i amb una sèrie de boles de dibuixos daurats.
No va serfins als anys 1986 i 1987 que l’Ajuntament i una entitat flnancera feren restaurar el mausoleu a fi de poder emplaçar-lo en un lloc on tothom el pogués admirar. La restauració la van realitzar Eustaqui Vallés i Helena Calaf i l’any 1992, l’escultor Bruno Gallart i l’arquitecte Lluís Bañeras col·loquen el mausoleu al seu lloc actual, al pati dretà de l’Ajuntament.
– Fonts:
. Llibre: Recorregut per la Tarragona Modernista d’AnnaIsabel Serra Masdeu – Cossetània edicions – Ajuntament de Tarragona.
. https://ca.wikipedia.org/wiki/Mausoleu_de_Jaume_I
. Generalitat de Catalunya – gencat.cat – cercador: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=42345
. Plànol: Blog d’Emili Llaveria – Omnibus Dubitandum: http://omnibus-dubitandum.blogspot.com/2018/03/el-mausoleo-de-jaume-i-de-tarragona.html)
